Dos homes, un amb ulleres i nas de pallasso i un altre parlant en un micròfon, sobre un fons rosa amb línies negres.
OPINIÓ

Llach i Pesarrodona: la nova ANC és imparable

No se sap quin tipus de pressió pot exercir aquesta ANC, com no sigui amenaçar amb la tornada als escenaris de Llach

Aquests dies d'estiu, l'ANC (la branca geriàtrica del Club Super 3) està molt activa a les xarxes socials publicitant la tourneé dels senyors Llach i Pesarrodona pel territori. Primer de tot, observar que en el peculiar argot dels processistes, quan es diu que un està recorrent el “territori” el que fa és anar de costellada en costellada fins que el cor aguanti.

Recordem la caminada indescriptible de Turull després de la seva excarceració: quan arribava a cada poble els regidors se sentien obligats a anar a vitorejar-lo com si hagués guanyat el Tour de França, les senyores es ventaven, els guitarristes suaven, els nens ploraven. O la recent gira d'Oriol per aconseguir suports, consistent a acudir a petites cafeteries de poble i castigar-hi sense pietat els tres o quatre assistents (gent espantada, la majoria, que pensa que la seva nora pot perdre la plaça a la Diputació) amb discursos sobre la bondat humana, l'alba de l'era d'Aquari i les excel·lències culturals dels violadors magribins.

Captura de pantalla de Twitter

Ara van per aquests camins del bon Déu el senyor Llach i el seu Sancho Panza, aconseguint que en els seus actes es compleixi una divertidíssima proporció matemàtica: l'edat mitjana dels assistents és sempre més gran que el nombre d'assistents. La veritat que té mèrit.

No se sap, avui dia, quin tipus de pressió pot exercir aquesta ANC, llevat que sigui amenaçar amb la tornada als escenaris del senyor Llach. Ara mateix, ni tan sols es poden abraçar ja al Totem de Waterloo, de manera que semblen estar ballant un tango amb ells mateixos a la llum d'un fanal.

Això sí, les hosts de Vilaserp ho beneeixen tot des de la distància: Josep Costa amb el seu rictus de Playmobil endimoniat i Albano Dante amb els seus gintònics de mig matí (no per vici, sinó per acompanyar l'entrepà de calamars). Sembla que això redueix tot després d'anys d'entusiasme i agitació. Junts vota amb el PP i Vox al Congrés, ERC fa implosió per l'Alzheimer i la CUP està ocupada en el seu procés de reflexió número 562229332, tractant ponències sobre els macacos de les jungles de Ceilan.

Salvador Illa, mentrestant, espera el seu torn, estudiant l'Alcorà i fent-se la manicura. Tot anirà bé.

➡️ Opinió

Més notícies: