L'esquerra woke o el monopoli de l'insult

Avui dia, quan et dirigeixes a l'altri has de tenir molta cura amb allò que dius. Tractar d'home un aparent home que vesteix seguint els estereotips femenins pot convertir-te en un gender assumer (persona que pressuposa el gènere); si no t'hi vols colgar, directament ets trànsfob.

Compte amb indignar-te si pateixes robatoris, okupacions o violacions sense saber qui és el victimari, podries ser acusat de racista o xenòfob. També has de ser prudent i no gaudir de menjar pa en públic, ja que podries ofendre al col·lectiu de celíacs.

Quan jo estudiava, a Llengua Catalana i Castellana ja hi havia un tema dedicat als eufemismes i tabús. T'ensenyaven que la gent no se suïcidava, es llevava la vida; no hi havia cecs, sinó invidents, i que la gent no moria de càncer, sinó d'una llarga malaltia o, a Mallorca, d'un mal dolent.

No has de dir presó, ja que és un centre penitenciari. Idò sí, quina penitència. De cada vegada importa menys el que dius, importa com ho dius. I així estem, els polítics parlen i parlen, i fan tuits cada cop menys comprensibles, només a l'abast dels grans lectors de Gramsci.

Fins i tot dins dels límits de la llibertat d'expressió hi ha excepcions

Malgrat tot, cal entendre que això no és només una moda política; fins i tot les revistes científiques han caigut en aquest parany i, quan et disposes a publicar, un dels requisits és que has de fer servir paraules "inclusives i no sexistes".

Com si fer ciència tingués alguna relació amb l'opinió i el llenguatge científic no fos neutral. Ui, ciència, perdó, no volia ofendre els de lletres. No soc lletròfoba, tinc amics de lletres i fins i tot crec que en soc.

Dins dels límits de la llibertat d'expressió i d'opinió, però, hi ha excepcions. Si l'esquerra considera que has demostrat prou adhesió al seu ideari, tens cera del corpus i et pots passar les recomanacions per l'entrecuix. Els que no tenim aquesta sort, mentrestant, hem de fer cucaveles, cercar sinònims i eufemismes.

Jo, per exemple, dona blanca, CIS, hetero i sionista, volia escriure sobre els cartells que penjaren els d'ERC, però no ho he fet perquè em va quedar el dubte de saber quin era l'eufemisme per a "fora Alzheimer de Barcelona". Idò això, autocensura.