Kennedy va penjar el ninot de Junqueras

A la sèrie de terror 'Massacre a Calàbria Street' està cobrant protagonisme una nova trama: “Qui va penjar el ninot d'Oriol Junqueras en un pont?”. I és que les candidatures favorites per aconseguir el ganivet de tres talls —la nova vara de comandament a ERC— prefereixen debatre sobre l'autoria d'aquest fet que sobre el programa en pensions, habitatge, autogovern o sanitat. Dins aquest Chiquipark sanguinolent en què s'ha convertit aquest partit, hi ha més preocupació per llançar escombraries, al contrari que per motivar els militants amb propostes il·lusionants.

Els donaré una exclusiva: jo no hi vaig anar. Més que res perquè soc tan maldestre que si hagués intentat penjar el ninot amb l'efígie de Junqueras, hauria caigut pel pont i hagués acabat sortint a TV3 amb un titular de l'estil “fatxa espanyolista assassí de gossets i gatets i que ven fentanil a nens de primària intenta desprestigiar l'historiador més aclamat de l'Europa Occidental”.

Ja que aquest tema ha esdevingut l'eix central del partit que fins fa dos mesos governava en solitari, Catalunya toca preguntar-se qui ho va fer. Ernest Maragall, que no té Alzheimer, però sí molta mala bava, sense aportar proves, va assegurar a RAC1 que va ser algú de Sant Vicenç dels Horts, ciutat on Junqueras resideix i va ser alcalde.

La que era alcaldessa de la ciutat quan van passar els fets, Maite Aymerich, nega les acusacions de Maragall i va assegurar, també a RAC1 – Basté s'està posant les botes amb aquest serial —, que no va ser ningú de Sant Vicenç, però que “creu saber d'on ve i qui ho ha fet” i que continuarà treballant per aportar “les proves que ho demostren”. Recapitulem: jo no he estat, per la meva poca traça. Carles Puigdemont, malgrat la seva capacitat provada d'entrar i sortir de Catalunya a plaer, no es tacaria les mans, i Laura Borràs l'hauria trossejat en comptes de penjat.

Seguim. Joel Joan hauria acabat fent puenting en comptes de penjar el ninot. Joel Díaz no ho hauria fet, llevat que al ninot li haguessin pintat un “puta Espanya”. Jair Domínguez li hauria enganxat un tret amb bales de pintura vermella. Juliana Canet li hauria calat foc a la 'batalla d'Urquinaona'.

Joan Laporta ho hauria fitxat com a substitut de Leo Messi. Toni Soler només ho hauria fet si TV3 li hagués comprat els drets del documental amb el making-of de la fabricació del ninot i la posada al pont.

Gabriel Rufián està massa ocupat traient el cap a les gambes a les tavernes de Madrid. Pere Aragonès hauria estat descobert pels veïns en veure una presumpta criatura amb barba i pantalons curts. I a Marta Rovira li hauria caigut pont avall entre sanglot i sanglot.

Qui ens queda? John Fitzgerald Kennedy, que no va morir a Dallas, fart de la política americana va simular la seva mort i va tornar a Catalunya natal – no es perdin el llibre de l'Institut Nova Història sobre Joan Francesc Kapdevila, l'autèntic nom de JFK – i que a base d'una dieta de ratafia i carquinyolis va trobar el secret de l'eterna joventut. Viu a Rupit, milita a Esquerra – Lluís Companys era el seu oncle avi – i sempre va ser una mica valent, n'hi ha prou de recordar com va amoïnar les eleccions a Illinois per guanyar la presidència a Nixon. Com és de la broma, va muntar això del ninot de Junqueras per fer-se unes rialles en un aplec de les JERC, però se li'n va anar de les mans.

Saben que és el més graciós? Que aquesta teoria raja que acabo d'exposar serà més convincent que qualsevol informe oficial intern que Esquerra Republicana prepari. A aquest nivell han arribat uns dirigents que han mentit tant durant el 'procés' que han perdut el sentit de la realitat.