Ara, el Fiscal General de l'Estat

Vam conèixer ahir la imputació de García Ortiz, fiscal general de l'Estat, pel delicte de revelació de secrets: l'àlbum de cromos es va completant. Es parla d'un “cas PSOE”, d'un “cas Moncloa”, però en realitat ja no hi ha casos, ni partits, ni moncloes: només hi ha Pedro, amb els vestits blaus, els acudits maníacs i la fugida histèrica cap a un futur de color formiga, per a ell i per a tot el país.

Imputada la seva dona, imputat el germà, imputat el xicot de Jèssica, Sánchez ha estat ocupat darrerament a combatre el poble israelià estretament amb l'escòria humana de Hamàs, a prometre mesures ja en vigor per a temes d'habitatge i a pactar amb Bildu la reforma de la Llei de Seguretat (segurament va voler pactar amb el Ku Klux Klan les lleis sobre racisme, però devien estar ocupats). La seva estratègia sembla consistir a continuar somrient i fer com que la cosa no hi va.

Torturada per la inflació, la pressió fiscal, la immigració il·legal i una classe política dividida en dreta letàrgica i esquerra prostibulària, la ciutadania ha decidit fer un pas enrere, com Letizia fa en cas de tempesta, per contemplar millor el colossal col·lapse del castell de cartes. En ajuda de Sánchez només acudiran l'habitual cor de charos borratxes i okupes reptants; així que El País premi el botó vermell, la caiguda serà qüestió de dies.

Això sí, algú haurà d'avisar Núñez Feijóo que potser li tocarà sortir de l'estat de suspensió criogènica en què hiberna des de les eleccions. Almenys, de Rajoy sabíem que llegia el Marca i fumava cigars; en el cas de successor, sospitem que passa els dies només en una habitació, mirant per la finestra, cobert per un tapet, com una tauleta de nit.

Espanya és un país que, des de la Guerra del Francès, només ha hagut de resistir-se a si mateixa, missió especialment difícil. Els crims de Sánchez no són, en aquest sentit, els més paorosos de la història, però sí els més cursis. A la seva dona li van organitzar videoconferències absurdes amb ministres africans (per què tots els ministres africans són calbs?), al germà van muntar-li òperes en teatres de províncies.

Quan sigui imputada la presidenta del Congrés, tercera autoritat de l'Estat, potser la col·loquen a la vacant nacional més important, el lloc de cantant a L'Orella de Van Gogh i vegem les ministres ballar, èbries d'estrògens i guilla, embolicades en banderes palestines, als platós de Telecinco.