muntatge fotogràfic amb Ayuso i Puigdemont a les cantonades i Josep Sánchez Llibre de fons
OPINIÓ

Josep Sánchez Llibre o quan a l'empresari també li toca fer de polític

El president de Foment, que ja va ser diputat de CiU molts anys, vol fer de lobby a Madrid, a manca d'una classe política que viu d'esquena l'empresari

Josep Sánchez Llibre va ser diputat i senador d'Unió Democràtica des del 1988 fins al 2015. Va passar pel Parlament, el Senat i el Congrés, on hi va ser tretze anys. Va votar Felipe González, José María Aznar i va facilitar la investidura de Zapatero.

El 2016 i en ple Procés, va deixar la política després del fracàs d'Unió a les generals, on només va treure l'1,37% dels vots. Sánchez Llibre va deixar passar l'u d'octubre i va trobar a Foment el seu altaveu per continuar sent influent. Suposo que quan un té pell de polític, sempre troba l'espai on continuar exercint.

El germà de Dani -com no recordar la seva presidència al RCD Espanyol- s'ha decidit a exercir de lobby dels empresaris catalans, cansats de sentir-se orfes. Tal és el seu desig, que Foment ha obert una seu a Madrid, conscient que és allà on es decideixen les coses "dels grans". Catalunya ja no és, a més, el motor econòmic d'Espanya i s'ha vist superada per Madrid. Obrir oficina a la "capital del regne" -així ho defineix Sánchez Llibre- és una declaració d'intencions: els empresaris catalans donen el Procés per superat.

Plànol mitjà de Josep Sánchez Llibre parlant des d'un faristol de Foment de Treball aixecant els dos dits índexs

És cert que Josep Sánchez Llibre, entrevistat aquest dijous a El Mundo, evita parlar de l'amnistia, una indeterminació molt catalana la de no mullar-se, no fos cas que algú s'enfadi. Però se li entén tot: si la Generalitat no fa els deures, els empresaris ja van a Madrid per buscar-se la vida.

Tindrà feina, Sánchez Llibre. D'una banda, ha de bregar amb un Gobierno disposat a carregar-se l'economia productiva i convertir gran part de la població en dependent d'ajuts públics. De l'altra, ha de defensar l'acord entre Sánchez i Puigdemont, perquè no li queda més remei. I, per si no n'hi hagués prou, s'ha de justificar davant una CEOE cansada que el cas català monopolitzi l'activitat parlamentària.

No dubto de la bona intenció del president de Foment. De fet, ja era hora que algú a Catalunya defensés les polítiques econòmiques d'Ayuso obertament i admetés que el procés ha estat perjudicial per a la nostra economia. El problema és que Sánchez Llibre confia que Junts per Catalunya farà part de la feina al Congrés i farà de contrapès a Sumar en matèria econòmica.

Muntatge amb un pla mig curt de Carles Puigdemont i un altre de Pedro Sánchez, un mirant cap amunt i un altre mirant a terra amb cara de preocupació

De moment, Carles Puigdemont ha demanat multar empreses que se'n van anar i vigilar que les seus siguin reals, cosa que no ajuda gaire a la normalitat econòmica. Tot i això, Foment segueix confiant en Junts i el PNB, encara que la realitat és que els empresaris catalans han hagut d'obrir una seu a Madrid per fer política. Només això hauria de fer reflexionar Foment, que hauria de començar a tenir un discurs més dur i exigent amb la classe política catalana.

Josep Sánchez Llibre és gat vell i sap moure's per Madrid. Creu que podrà exercir de lobby i recuperar una iniciativa econòmica que lidera la comunitat d'Ayuso i capitaneja València en casos com el corredor del Mediterrani. Tant de bo m'equivoqui, però si creu que Junts es convertirà en la seva veu al Congrés, està equivocat, encara que Foment tingui ara una oficina a prop de les Corts Generals. Sánchez Llibre, que sap més per vell que per diable, ja hauria d'haver assumit que a Carles Puigdemont només li interessa ell mateix.

➡️ Opinió

Més notícies: