L'Estat d'Israel empara els jueus

La incursió terrorista de milicians de Hamàs en territori israelià el fatídic 7 d'octubre, segons un balanç del 20 de desembre, va matar a 859 civils, 278 militars i 44 policies, més un nombre indeterminat de ferits, més la presa de 255 ostatges, dels quals 118 van ser intercanviats per presoners palestins en la treva de novembre, més quantiosos danys materials no quantificats. 

Des de l'alba del 8 d'octubre les forces armades de l'Estat d'Israel bombardegen sistemàticament objectius situats a la Franja de Gaza de 365 km² i una densitat de 5.046 habitants/km². Atacs que al principi de gener havien causat uns 23.000 morts, prop de 60.000 ferits, el desplaçament del 85% de la població gaziana, la destrucció total o parcial del 70% d'edificis residencials i d'infraestructures civils necessàries per a la subsistència de la població, condemnada a patir fam i privacions sense fi ni compte pel bloqueig israelià de la Franja.

Comparar morts i destruccions no és ètic ni pot ser equitatiu, però és el que alguns comentaristes i tertulians fan directament o subliminal en justificar les accions bèl·liques d'Israel a Gaza, considerant-les una resposta al mal rebut i com un exercici de legítima defensa. 

Certament, l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides reconeix el dret immanent de legítima defensa a l'Estat agredit, però l'Estat d'Israel no el pot invocar en els termes que estableix la Carta: la defensa de l'Estat ha de ser temporal, regulada i supeditada al Consell de Seguretat, és a dir, la legítima defensa ha de ser legítima. 

Si es vol continuar comparant, resulta enorme la desproporció entre el mal causat a Israel i el que s’està causant a Gaza, molt més com que les localitats gazianes bombardejades es troben totalment indefenses i Israel disposa de les forces armades més poderoses de la regió i, a més, compta amb la logística i el municionament facilitats pels Estats Units. 

Com a jurista opino que Benjamin Netanyahu, primer ministre d'Israel, en ordenar el bombardeig sistemàtic de les poblacions gazianes, de les infraestructures vitals, inclosos  l’aigua,  l’electricitat i els hospitals, i dels campaments de refugiats, incorre en una greu responsabilitat penal, ja que  el Protocol Addicional I de 1977 al IV Conveni de Ginebra de 1949, sobre la protecció de les persones civils víctimes dels conflictes armats, qualifica tals accions com a crim de guerra. 

He procurat limitar-me als fets i a una succinta valoració jurídica, però per a molts i, per descomptat, per a les autoritats israelianes si em llegissin, m'hauré manifestat com un antisionista, algú que hauria oblidat els pogroms dels últims dos mil anys i, sobretot, l'Holocaust i la incommensurable deshumanització d'Auschwitz i els altres camps d'extermini nazis.

Aquest és el xantatge moral en el qual es recolzen els cercles oficials israelians per  desautoritzar, denigrar fins i tot, qualsevol crítica a l'actuació bèl·lica d'Israel a la Franja de Gaza i contra els palestins en general: “En nom dels milions de jueus assassinats podem fer el que estem fent per evitar un altre holocaust”

L'Estat d'Israel és un Estat més de la Comunitat Internacional sotmès al dret i quan el vulnera, com és ara el cas, és tan reprovable com la Federació de Rússia que també bombardeja indiscriminadament les ciutats d'Ucraïna.

Netanyahu i altres dirigents israelians recorren implícitament o explícita a la memòria dels milions de víctimes jueves dels pogroms i de l'Holocaust per tapar que ara són ells els botxins. Tracten de compensar el crim d'avui contra els gazians amb la memòria dels crims ahir contra els jueus. Molts comentaristes els compren aquesta fal·laç i immoral interpretació.

Tot el respecte cap als jueus que van ser humiliats, robats, guetitzats, deshumanitzats, assassinats durant segles. Tota la crítica cap a l'Estat d'Israel que executa més que una represàlia, condemnada pel dret internacional, un càstig col·lectiu, una “venjança bíblica” per la incursió terrorista de Hamàs, superant abismalment aquella regla “fractura per fractura, ull per ull, dent per dent” recollida en el Pentateuc bíblic.

L'Estat d'Israel no tindrà el reconeixement i la seguretat que li neguen els Estats àrabs de la regió provocant morts, destruccions i odi a palades. Només els aconseguirà buscant la pau amb els palestins, si encara pot després d'això de Gaza.