El govern inútil d'ERC

La sequera greu que pateix Catalunya, és la prova més evident de la incapacitat per administrar els assumptes públics per part d'un partit fanatitzat com Esquerra Republicana. I és que no cola que Pere Aragonès intenti presumir de ser el gestor que mai no va ser.

Aquesta formació, que governa en solitari la Generalitat des de l'octubre del 2022, ha demostrat que només sap manar des del sectarisme independentista, amb una política clientelar i de propaganda, per intentar mantenir els seus suports electorals, i repartir botí en forma d'elevats sous als fidels a l'adhesió infrangible i el Prietas las filas.

En canvi, és incapaç de gestionar el dia a dia dels ciutadans. La sequera, amb tota la manca de previsió que demostra una Generalitat, encotillada per la política tribalista basada en el tòtem de la llengua, demostra que per governar les vides de milions de ciutadans, s'ha de tenir una capacitat que ERC no té.

Fora del Madrid en té la culpa, l'Espanya ens roba, i els que parlen en espanyol a Catalunya són els culpables que el català estigui a punt de desaparèixer, els partits secessionistes són incapaços de fer res més. Aquesta tendència, que és greu a Junts, a ERC, arriba a límits crítics.

A Catalunya no hi ha política d'aigua perquè no hi ha valentia política per prendre decisions impopulars, ni transvasaments, ni construcció de noves instal·lacions, o enfrontar-se als lobbies que clamen pel decreixement econòmic.

Conseqüència? A ERC estan espantats, però no pel benestar dels catalans, sinó per haver de pagar el preu electoral, obligar a tancar l'aixeta als habitants de les grans ciutats. Però és la conseqüència de no saber governar, i dedicar-se en exclusiva a l'agitació i a vociferar “ho tornarem a fer”.

Per aquesta mateixa raó, tampoc hi ha una política de seguretat que mereixi aquest nom, i per això, la delinqüència campa a plaer a tot el territori català, no només a les grans ciutats.

Tot i que a Barcelona, gràcies a la confluència dels vuit anys de mandat d'Ada Colau i Jaume Collboni, i la inoperància dels darrers consellers de l'Interior de Junts i ERC, ha arribat al nivell de tragèdia. I parlo en primera persona: m'han intentat robar dues vegades al Metro, m'han robat una bossa d'ordinador – per sort, sense el portàtil a dins – a la ronda de Sant Pau, i m'han intentat tirar a terra per robar-me el mòbil a l'Eixample. I només en tres mesos.

No es gestiona bé la sequera, de la mateixa manera que la sanitat pública catalana és un desastre, i es deteriora any rere any. Qualsevol incidència sanitària col·lapsa el sistema públic de Salut a causa de la manca de mitjans, i a una política més preocupada en la llengua que parlen els metges que a dotar-los dels recursos necessaris per fer la seva feina.

No hi ha diners per obrir les plantes tancades dels hospitals, però sí per a política lingüística, per untar sindicats (UGT) que assenyalen infermeres amb contractes precaris, per queixar-se de l'obligació de parlar català, o per subvencionar entitats hispanòfobes com Plataforma per la Llengua.

Poc passa a Catalunya per a la inutilitat dels governants que tenim, perquè l'alternativa socialista, que no ho és pas, perquè els seus dirigents estan enllitats amb els independentistes, és encara pitjor.

Només cal mirar els números de la pandèmia, mentre Salvador Illa, la teòrica solució als mals de Catalunya, va ser ministre de Sanitat. O els escàndols econòmics associats a la venda de mascaretes. Si el PSC és la “solució”, ERC governarà la Generalitat durant decennis, perquè els socialistes han demostrat els últims anys que no tenen coratge per crear una alternativa real a l'independentisme. Els va més el vassallatge.