Isabel Díaz Ayuso, l'Operació Catalunya i una opinió majoritària

Isabel Díaz Ayuso no s'amaga. Va ser de les primeres veus del PP a parlar de l'operació Catalunya i pocs dies després era entrevistada per Ricard Ustrell a Catalunya Ràdio. Ho podríem anomenar agafar el toro per les banyes. I la presidenta no es va amagar, al contrari. "Tot el que siguin eines de l'Estat per protegir-se em sembla bé. Qualsevol estat del món ho fa", va afirmar ahir Ayuso.

La frase de la líder del Partit Popular a Madrid és important. Va assegurar que no està a favor d'"inventar-se res" ni "faltar a la veritat", però va prioritzar abans un altre concepte: un Estat ha de protegir les institucions i les fronteres. És a dir: en un moment crític, com l'Estat va viure l'1 d'octubre del 2017, tocava “protegir-se”, lluitar contra l'independentisme per evitar la independència de Catalunya.

Isabel Díaz Ayuso i una opinió majoritària en molts àmbits

L'opinió d'Isabel Díaz Ayuso no és anecdòtica. Ho pensen moltíssims ciutadans i alts funcionaris a Espanya. Així ho van viure des del 2014 al 2017 i, probablement, així ho segueixen vivint ara. El xoc entre l'independentisme i l'Estat va agafar un país mobilitzat i gairebé íntegrament unit, mentre que a Catalunya l'independentisme va arribar amb una mà endavant i una altra darrere.

L'aplicació de l'article 155 va ser aprovada per totes les formacions polítiques d'àmbit estatal, excepte Podem. La nit de l'u d'octubre del 2017, Pedro Sánchez va mostrar el seu suport als poders de l'Estat i es va posar "al costat de la Constitució". Només hi va haver crítiques i veus discrepants per les càrregues policials. Tot i això, el PSOE no va valorar el discurs del rei Felip del tres d'octubre, molt crític amb l'independentisme.

Encara més, si una enquesta preguntés avui a la ciutadania espanyola per l'operació Catalunya, molts secundarien les paraules d'Ayuso. El seu argument és clar: l'Estat s'organitza i es defensa amb totes les eines per aturar un cop. No és que servidor ho comparteixi, però ho entén. Així funciona la política adulta, així sobreviuen els països. I així va fracassar el projecte independentista: sense estructures, sense organització.

Tot i això, un informe policial assenyala que els Mossos van arribar a espiar 43 persones durant el Procés. Entre ells, polítics, empresaris, periodistes, policies i entitats. Hi va haver, doncs, una voluntat de sumar-se a “la guerra bruta”, i molts indepes segur que estaven d'acord amb aquestes pràctiques.

Isabel Díaz Ayuso té molts defectes, segur. Tot i això, la seva principal virtut és que és capaç de verbalitzar el que molts polítics callen i, en canvi, molta gent pensa a casa seva. Ho va fer aquest dijous a Catalunya Ràdio, on va trobar la fórmula per no estar d'acord amb pràctiques del govern de Rajoy mentre les justificava.

Inventar-se comptes falsos, proves que no existeixen i testimonis inventats és quelcom menyspreable. D'això no n'hi ha cap dubte i és bo que la justícia depuri responsabilitats. El que sí que era d'esperar per part dels indepes és que l'Estat seguís els teus passos, demanés punxar els teus telèfons i infiltrés gent al teu moviment. Tot i que al final no calia tant: el 155 es va aplicar ràpidament i fins i tot alts càrrecs com Pere Aragonès van col·laborar amb els alts càrrecs de Mariano Rajoy.