El greu error de l'esquerra catalana amb la gestió de la immigració

El 2024 polític ha començat amb força a Catalunya. Probablement, cal recuperar les hores i els dies perduts esperant el pacte al Congrés i el repartiment de grups, càrrecs i assessors. Un cop superada aquesta etapa, els partits catalans han topat amb la realitat i amb una problemàtica que molts no esperaven: la seguretat i la gestió de la immigració. Compte, obrir aquest meló és esport de risc a Catalunya: a un el titllen d'extrema dreta amb tanta facilitat com gols encaixa el Barça als primers minuts.

La veritat és que totes les formacions s'han vist obligades a mullar-se i opinar després de la irrupció de Sílvia Orriols a la política catalana. Ho ha fet Junts, obligat pels seus alcaldes i, probablement, pels sondejos que maneja. Els de Puigdemont -que no ell, que segueix callat en aquest tema- han demanat la gestió de les competències d'immigració per poder expulsar aquells delinqüents reincidents. No queda clara la seva postura amb els fets a Ripoll i el padró o amb l'acollida de 10 menors immigrants al dia aquest 2024, però almenys han assumit part de les demandes dels seus votants.

I a l'esquerra de Junts –que encara no sabem si és de centre, socialdemòcrata o liberal– tan sols el PSC s'ha mogut una mica. Ja fa setmanes que Salvador Illa parla de seguretat per obviar la paraula immigració. Els socialistes catalans centren el seu relat a la policia, i fins i tot han qüestionat "el bonisme imperant" del Govern Aragonès. "Ens equivoquem si minimitzem aquests fets, si no cridem les coses pel seu nom i, encara pitjor, si amaguem el cap sota l'ala", afirmava Illa després dels aldarulls a Molins de Rei a l'octubre.

L'altra esquerra segueix sense moure's

ERC, els Comuns i la CUP segueixen, tanmateix, sense entendre que alguna cosa ha canviat a Catalunya. És evident que no poden ni han d'assumir les tesis d'Aliança Catalana o Vox en aquesta matèria, però no poden fer com si no passés res. Ho diuen les dades, ho estan manifestant els ciutadans a les xarxes i als seus cercles i està succeint a tot Europa. Hi ha una preocupació creixent dels catalans per la inseguretat i la gestió de la immigració. Mentrestant, el Govern d'ERC no només ho nega, sinó que menysprea i ataca qui ho denuncia.

Aquestes tres formacions no entenen que no és qüestió d'ideologia, sinó de sentit comú. Un no espera que l'esquerra catalana assumeixi un discurs que no és el seu, però potser seria bo entendre que només es pot defensar l'acollida si realment hi ha polítiques d'integració. Que Catalunya no pot superar els 8 milions sense saber com integrar els que arriben i com reforçar el sistema públic. Almenys, Esquerra, els Comuns i la CUP podrien assumir que aquest debat és necessari.

De moment estan fent tot el contrari. Acusen qui posa el debat sobre la taula d'"extrema dreta" mentre es mostren preocupats per la poca connexió de les idees que defensen amb la gent jove. I què esperen? Estan regalant el debat de la seguretat, l'acolliment i la convivència a les altres formacions.

Un veterà -que no jaio- polític català defensa que tots els moviments polítics arriben uns deu anys tard a Espanya i que sempre comencen per Catalunya. Les enquestes per a les europees del juny assenyalen que la nova dreta (que no el Partit Popular Europeu) podria superar els 200 escons, mentre que els socialdemòcrates (on és el PSOE) es quedaria amb 131. El transvasament de vots i el viratge a la nova dreta d'Europa s'explica en gran part perquè l'esquerra tradicional no ha sabut donar resposta als problemes, com ara la gestió de la immigració.

L'esquerra catalana faria bé no demonitzar Sílvia Orriols i començar a explorar com donar resposta al debat existent als carrers. En cas contrari, els passarà un tsunami per sobre, com ha passat a gairebé tot Europa.