Joan Ignasi Elena i Tania Verge en blanc i negre sobre un fons rosa amb línies discontínues marrons.
OPINIÓ

La inseguretat sentida i el sexe sentit

Quan algú es queixa que no arriba a finals de mes ningú no s'ofereix a combatre la seva "percepció"

Imatge del Blog d'Octavio Cortés

És molt el que no s'entén d'aquesta època cretinoide que ens ha tocat viure. Una és el rang que s'atorga a les percepcions i sentiments dels ciutadans, que en algunes ocasions són elevats a categoria de norma i, en altres, són rebutjats per "ser només percepcions i sentiments" (com si les percepcions i sentiments poguessin, d'alguna manera, ser una altra cosa).

Quan el ciutadà protesta perquè l'estan atracant, estan violant els seus familiars i reduint la seva ciutat a cendres, el conseller Elena o bé fa orelles sordes (a l'hora entre el berenar i el sopar, que és quan arriba al nivell òptim de sopor ) o bé destina quatre duros i un parell d'agents a combatre "la percepció d'inseguretat". Aquesta idea de combatre les percepcions, per sí mateixa, seria ja pintoresca: quan algú es queixa que no arriba a mes, ningú no s'ofereix a combatre la seva "percepció o sentiment de pobresa".

Muntatge de Joan Ignasi Elena i un Mosso d'Esquadra

Però el veritablement meravellós de tot aquest tinglado és que, al mateix Consell de Govern on se senti el conseller Elena (quan no està fent tiktoks a parcs i jardins), s'asseu la consellera Tania Verge, que té un respecte reverencial per les percepcions i sentiments dels membres del col·lectiu ElOjeteVí.

Un respecte que arriba al punt d'elevar les dites percepcions a criteri de normativitat legal. Si el soldat Francesc se sent dona i sent els seus testicles castrencs com a femenins, no seria feixisme extrem combatre aquestes "percepcions i sentiments"?

El ciutadà mitjà, com que no és un robot, té "percepcions i sentiments", però no acaba d'entendre per què uns són combatuts pel conseller Elena (entrepà de truita a la mà) i altres defensats per la consellera Verge com si fossin les Taules del
Sinaí.

Primer pla de Tània Verge parlant amb un micròfon a la boca al Parlament de Catalunya

Perquè, és clar, hom podria pensar que el conseller Elena és un heroi civil, almenys per la seva tasca de portar ell en persona el 80% del colesterol de Catalunya a les seves artèries progressistes, o que la consellera Verge pateix problemes de connexió amb la realitat en ser incapaç de distingir un bou d'una vaca.

➡️ Opinió

Més notícies: