L'independentisme exigeix el reconeixement unilateral

Carles Puigdemont té comptes pendents amb la justícia a Espanya, ha perdut la immunitat parlamentària com a eurodiputat en primera instància de la justícia europea i estava vorejant la irrellevància, però per un cúmul de circumstàncies casuals ha obtingut el reconeixement personal i polític que anhelava: és interlocutor dels que aspiren a presidir el Govern espanyol.

Certifica el reconeixement la visita cordial de Yolanda Díaz a títol de líder de Sumar, títol indissociable de la seva condició de vicepresidenta del Govern d'Espanya en funcions. Un cop conegudes públicament les condicions de Puigdemont, Díaz hauria d'explicar que entén per “fructífera”, el qualificatiu de la reunió. I segons els votants d'esquerra, podria afegir què li sembla la posició dretana de Puigdemont en matèria econòmica i social, que no difereix gaire de la del PP i Vox.

Junts també ha estat reconegut. Els aspirants a president han manifestat la voluntat de negociar amb aquest i el PP va més enllà, diu que tenen “coincidències programàtiques” i que “és un partit, la tradició i legalitat del qual no estan en dubte”.

Fins aquí el reconeixement rehabilitador de Puigdemont i de Junts i a través d'aquests de l'independentisme. Per reblar el clau, a les condicions que posa Puigdemont -prèvies, diu, a unes finals, que segurament inclouran l'autodeterminació, encara que sigui diferida- hi ha tot un ventall de reconeixements implícits: la legitimitat de l'intent de secessió, la validesa de la votació de l'1-O mentre no hi hagi un referèndum acceptat per l'Estat, el blanqueig de la unilateralitat, la inexistència de delicte per activitats relacionades amb el procés...

Tan sorprenent com l'enormitat de la pretensió –només falta l'exigència que els poders de l'Estat es disculpin per no haver permès la secessió– és el caràcter unilateral del reconeixement exigit, unilateral perquè no hi ha reciprocitat.

Puigdemont i els altres no reconeixen Espanya, la Constitució i l'estat de dret, entitats matrius sense les quals no té sentit el reconeixement. La realitat d'Espanya, de la qual Catalunya forma part, no existeix, figura diluïda i emmascarada a la insultant ficció de “l'estat”, la Constitució només és una “gàbia” que no deixa volar Catalunya cap a la independència i l'estat de dret “una mentida” feta de “justícia podrida” i de “jutges venjatius”.

Els independentistes són una minoria petita en el context d'Espanya i de Catalunya. A les eleccions del 23-J (2023) els tres partits declaradament independentistes, ERC, Junts i la CUP, van obtenir 954.311 vots, un sol partit, el PSC, 1.213.006 vots, i la suma de tots els partits no independentistes en dona 2.500 .440 vots. Pel que fa al conjunt d'Espanya, el PP i el PSOE, els partits dels aspirants a president, totalitzen 15.852.810 vots, i afegint-hi els dos aliats naturals, Vox del PP i Sumar del PSOE, s'arriba a la respectable quantitat de 21.900 .560 vots.

Per això, la capacitat de provocar inestabilitat política i pertorbació social és absolutament desproporcionada, i la causa és que se'ls ha permès una “hegemonia cultural” com l'entenia Antonio Gramsci, tan admirat per Pere Aragonès.

Les condicions de Puigdemont, anunciades des de Brussel·les a so de bombo i platerets, no són teatre, són una imposició moral i política inacceptable i, a més, contradictòria. La negociació interessa sobretot als dirigents independentistes i també a tots els catalans, en nom dels quals té la barra de parlar. Puigdemont no distingeix entre un Govern d'Espanya d'esquerres i un de dretes, tant li fa negociar amb els uns o amb els altres, ja que els posa al mateix nivell instrumental per satisfer el seu interès, personal, l'amnistia, i sectari, la secessió de Catalunya.

Si hi ha d'haver negociació, que sigui amb el reconeixement mutu, Puigdemont ja en té, ell ha de reconèixer Espanya, la Constitució i l'estat de dret.

Sense aquest reconeixement, qualsevol negociació es tancarà en fals. Millor repetir eleccions tantes vegades com calgui perquè la governabilitat d'Espanya, que els importa un cogombre com tenen afirmat, no depengui de Junts i d'ERC, de Puigdemont i de Junqueras.