Dos milions de persones en un dia

Arriben notícies que un dia d'aquest estiu es van fregar els dos milions de persones a l'illa de Mallorca. Recordant que Mallorca té 90 km de punta a punta, això vol dir que hem assolit, finalment, un nivell de densitat poblacional pròpia d'un cultiu bacterià, retrocedint diversos milions d'anys a Dignitat Evolutiva.

Perquè el lector se'n faci una idea, a Palma (segons informava aquesta setmana un rotatiu local) s'estan cobrant 120 euros als clients que anul·len a última hora la reserva en un restaurant.

La pressió empeny els preus a l'alça i els preus a l'alça augmenten la pressió: enmig d'aquest cercle viciós estem els mallorquins com Dorothy al centre d'un huracà que ni et treu de Kansas ni et porta enlloc: es limita a esborrar el paisatge al teu voltant, embrutar-ho tot i provocar migranyes de malson.

Les violacions grupals d'aquest estiu, potser, només seran el començament d'un Nou Tipus de Convivència, en què hàgim de suposar que el nostre proïsme, completament embogit a base d'after sun i sagnia de safareig de cotxes, o bé saltarà des de tots els balcons al vostre abast, o bé intentarà violar fins al bidell de l'hotel.

Potser arribem a veure (que bonic seria) turistes violant altres turistes mentre salten des del balcó, traçant una bella paràbola de mort, rumb a l'enrajolat de la piscina, en un últim ímpetu de luxúria luciferina.

El govern Prohens ha anunciat que reobrirà la borsa de places turístiques, de manera que cal preguntar-se on pensen ficar les noves rajades de hooligans: només queden els cims de la serra de Tramuntana o els túnels del clavegueram.

Tot i que les muntanyes estan ocupades pels militars i els seus radars, podem imaginar que les clavegueres seran venudes com “Underground Mediterranean Experience” i veurem a la televisió famílies daneses nedant a la foscor, arrebossades en merda fins al coll, explicant que lo millor de Mallorca és la seva aposta per la gestió dels residus orgànics.

Com que els turistes, en general, s'ofeguen sense emportar-se al fons del mar més que la seva gonorrea, com que s'apallissen i violen entre ells, com que vomiten sobre els seus propis bufets lliures, els mallorquins fins ara hem pogut sobreviure sense més ni més que unes mínimes precaucions higièniques. Però això, senyors, s'està desbordant.

El terror prové del fet que si un hooligan arribés a formar un partit polític, seva seria la victòria electoral sense discussió, per pura desproporció aritmètica. Val més no donar idees.