El comodí del masclisme

Una de les notícies de la setmana ha estat que Pere Aragonès ha obert la porta a fer un debat a tres amb Salvador Illa i Carles Puigdemont. Una brillant idea que ens deixa clar que les enquestes internes a ERC no tenen pinta d'augurar res de bo per als republicans.

Illa ja ha dit que ni parlar d'anar a França. I Puigdemont no ha dit res perquè ell està per sobre del bé i el mal i només parla del que li interessa. És a dir, d'ell i de poca cosa més.

A un ja li pica la curiositat de si l'expresident serà capaç d'aguantar el mes i escaig que queda per a les eleccions sense fer ni una sola proposta que no sigui pur fum o una vaguetat com “restituir el president”, “farem que no marxi el talent de Catalunya” o “cal reindustrialitzar el país” així sense més concreció que aquesta. (Spoiler: sí, serà capaç d'això i més).

En qualsevol cas, el debat a tres que faria encantat Pere Aragonès ha tingut unes reaccions que sincerament, no m'esperava. I tenint en compte la decadència de la política catalana i que un ja està preparat per a qualsevol estupidesa, ja és significatiu.

Gent de l'entorn dels Comuns i la CUP es va enfadar molt perquè la proposta de debat a tres era, deien, masclista. Quan menys t'ho esperes, pam, comodí del masclisme i escac i mat. Diverses publicacions amb els seus respectius 'm'agrada' de càrrecs electes i militants dels Comuns i la CUP, sindicalistes, treballadors de xiringuitos diversos i diferents personatges que no durarien ni mig matí a l'empresa privada, es van mostrar indignats davant aquesta mostra de masclisme.

Que tots tenim clar que la proposta d'Aragonès en debat tres a França és perquè les enquestes li van pitjor del que esperava és evident. Que la critiquin per masclista, esperpèntic. Sobretot perquè la proposta de l'encara president exclou més candidats homes (Ignacio Garriga, Alejandro Fernández i Carlos Carrizosa) que candidates dones (Jèssica Albiach i Laia Estrada).

Però és que, a més, ja és el súmmum que aquesta gent utilitzi el comodí del masclisme per atacar rivals polítics quan la qüestió no hi té res a veure. Poc favor li fan, al feminisme. Acostumats a banalitzar-ho absolutament tot (feixisme, extrema dreta, nazisme, genocidi, etc.) faria bé algú que els estimi dir-los que frenin una mica, que el ridícul que fan ja comença a ser insuportable.

El pitjor d'aquests abanderats del feminisme que lluiten contra el malvat masclisme que representa fer un debat entre els tres candidats que, en principi, obtindran més escons, ja no és la utilització partidista del feminisme. És la seva doble moral i cara dura. Perquè són els mateixos que se sumen a la campanya d'acoso y derribo contra Isabel Díaz Ayuso pel que presumptament hagi pogut fer la seva parella o els mateixos que callen, miren a un altre costat o fins i tot celebren quan a Sílvia Orriols l'omplen de farina o l'agredeixen al mig del carrer. Allí no hi ha sororitat que valgui.

I quan parlem de l'esquerra woke és precisament per això. Per aquesta esquerra que és capaç de fer servir a conveniència idees necessàries com el feminisme (i també passa amb l'antiracisme o la lluita contra l'homofòbia) per treure'n rèdit personal o partidista. Perquè no els importen ni les dones ni res per l'estil. Els importa el seu ego. I a sobre faran servir aquesta moralitat per intentar que tu, a sobre, et sentis malament.