‘Braveheart’ Puigdemont

L'heroi de Waterloo ha fet un nou pas en el seu desafiament constant al sistema judicial espanyol, l'Estat profund, les clavegueres de l'Estat, la Inquisició i el Concili de Trento. Ha traslladat la seva residència a Catalunya Nord, en un gest de valentia que passarà als annals de la Història de Catalunya —que serà brillantment redactada per Jaume Sobrequés – com un dels episodis més apassionants de l'aventura col·lectiva del sempre unit poble català.

Carles Puigdemont ha tornat a demostrar el seu compromís amb els catalans fent campanya a l'altra banda dels Pirineus, envoltat de votants de Marine Le Pen, quan ho podria fer travessant la frontera, envoltat de futurs votants de Sílvia Orriols. Els mítings telemàtics de Junts a Sant Llorenç de Morunys o Amer tindran aquest aroma genuïnament català del que mancaven els daus des de l'antiga Casa de la República, des d'avui mateix ‘Museu del Molt Honorable president de Catalunya a la seva etapa a l'exili’, al que es podrà contemplar l'àmplia col·lecció de calçotets amb l'estelada de Puigdemont i les còfies i davantals de Toni Comín.

Puigdemont ha trencat amb el seu exili, ja que en traslladar la residència a la comarca del Vallespir ha tornat als Països Catalans. Una gran victòria simbòlica per al poble català, sempre unit pel camí a la llibertat i a la República. Canviar els musclos amb patates pel trinxat o l'escudella barrejada és, sens dubte, un avenç notable en la restitució de Puigdemont com a gran timoner de Catalunya. Gràcies a la seva capacitat de pressió sobre Pedro Sánchez el veurem, més aviat que tard, visitant tots els llocs més emblemàtics de la Jonquera, per anar apropant-se, any rere any, a Barcelona. Amb sort, el 2040 ja podrem gaudir de la seva presència a la Rambla.

Mentrestant, ens sorprèn amb fitxatges com el d'Anna Navarro com el número 2, que seguirà el mateix camí d'altres fitxatges i suports tan brillants com els d'Elsa Artadi, Jaume Giró, Víctor Grifols o Miquel Buch. Sens dubte, amb Puigdemont tornaria el Govern dels millors, amb Joan Bona Nit com a portaveu, atès que s'ha d'aprofitar la seva notable experiència amb el megàfon i Víctor Cucurull com a conseller de Cultura, perquè ja és hora que algú digui les veritats sobre l'espoli cultural que Catalunya ha patit per part d'un Estat espanyol obsessionat a posar fi a les nostres arrels i el nostre lloc al món civilitzat —al qual Espanya, evidentment, no pertany—.

Però Puigdemont és un home generós, i no deixaria tirats els que li han permès recuperar el seu paper com a gran timoner. Salvador Illa tindria un lloc en el seu equip, no com a cuiner – a Junts es dubta sobre si pot acreditar el B2 de català – però sí com a cònsol de la República Catalana a Novosibirsk, la capital de Sibèria, per gestionar el camp de treball pactat amb Vladímir Putin on allotjar els milers de càrrecs d'Esquerra que serien enviats de viatge d'esbarjo durant l'hivern. Alicia Romero i Núria Parlon es quedarien a Barcelona, la seva fidelitat a la pàtria seria recompensada, respectivament, amb les presidències del CAC – Xevi Xirgo està resultant massa tebi – i del Meteocat – ja està bé de meteoròlegs passant-se a Esquerra —.

Torna Puigdemont. Torna l'esperança. Per fi, el nostre poble ocuparà el lloc que li correspon al món, amb bases de submarins nuclears xinesos a Palamós i Tarragona, una expedició catalana a Mart al transbordador espacial ‘president Pujol’ i amb Pep Guardiola com a secretari general de l'OTAN. Tremola Llarena! Tremola Losantos! Tremola Estat espanyol!