José María Fuster-Fabra en primer pla, amb manifestacions independentistes de fons
OPINIÓ

Fuster-Fabra, o el que cal tenir

Fuster-Fabra està personat en el cas de Tsunami Democràtic per defensar dos policies nacionals que van ser ferits pels radicals separatistes que Pedro Sánchez vol amnistiar

En temps de noves masculinitats que consisteix en senyors que diguin “sí, bwana” als milhomes, estil Ada Colau, ‘progressistes’ sempre disposades a menysprear els que no pensen com elles, dona gust trobar cavallers errants sempre disposats a desfer greuges lluitant contra els poderosos, per defensar els febles. I l'advocat José María Fuster-Fabra, tabarnès de pro, és un d'aquells homes que tenen el que cal tenir: gallardia, honradesa i ganes d'exigir justícia.

Fuster-Fabra està personat en el cas de Tsunami Democràtic per defensar dos policies nacionals que van ser greument ferits pels radicals separatistes que Pedro Sánchez vol amnistiar. Dos servidors de la Llei que no poden continuar desenvolupant la seva feina gràcies als ‘amics’ del PSC i el PSOE.

I aquest advocat defensa els drets d'aquests dos agents amb una mà al davant i l'altra darrere. També està personat a la causa dels CDR i en el cas Voloh, amb una escassetat de mitjans al·lucinant. Només compta amb el suport d'un grapat de lletrats que han de costejar bona part de les despeses de la butxaca.

Fa uns dies es va fer viral un vídeo de Fuster-Fabra compareixent al Congrés i lamentant-se de com la Resistència al separatisme amb prou feines té recursos, mentre que el separatisme res en or. Es va posar com a exemple, atès que si necessita si una prova pericial en les causes contra l'independentisme se l'ha de pagar de la butxaca, mentre als advocats dels secessionistes, molts dels bufets de prestigi i notables honoraris, mai no els falta de res.

Aquest mateix missatge l'he sentit uns dies abans en un acte que va organitzar el cap de files del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Dani Sirera. Va ser en un col·loqui contra la Llei d'Amnistia, i es va envoltar de ponents que, en general, van ser crítics amb l'actitud dels polítics: a més de Fuster-Fabra hi havia l'economista Gonzalo Bernardos i la presidenta de SCC, Elda Mata. Tots tres van agrair a Sirera la seva valentia.

L'advocat José María Fuster-Fabra intervé durant l'acte 'Tinguem memòria: contra l'apologia de Terra Lliure' de S'ha Acabat!

Tornant al tema, Fuster-Fabra, aprofitant que l'acte de Sirera era en un format més informal que la compareixença al Congrés, va despullar la seva ànima i va parlar de la dificultat per part de la Resistència a l'hora de fer front a un independentisme que no només compta amb tot el poder de les administracions catalanes, sinó que, a més, té la complicitat absoluta del Govern de la Nació. Per descomptat, em vaig sentir més que representat, atès que a la meva tasca de periodista i editor de llibres crítics amb el nacionalisme viu cada dia la situació que, amb gran precisió, descriu Fuster-Fabra.

Està molt bé que la Resistència al separatisme estigui plena de lluitadors que planten cara a pit descobert, i gairebé sense recursos, contra una poderosa armada mediàtica i política. Quines personalitats de la talla de Josep Maria Fuster-Fabra, Teresa Freixes, Antoni Robles, Joan López Alegre, Júlia Calvet, Ignàcia de Pano, Miriam Tey, Tomàs Guasch, Àngel Escolano, Pepe Domingo, Salvador Caamaño, Ana Losada, Pau Guix, Javier Megino, Ángeles Ribes, Óscar Uceda, Marita Rodríguez i molts més donin la cara pels nostres drets té molt de mèrit.

Cal agrair-los que tinguin allò que cal tenir. Però no estaria de més dotar-lo d'alguns mitjans perquè la seva tasca, la nostra tasca, pugui aconseguir millors resultats. El talent, l'honradesa i la capacitat de treball és imprescindible, però tenir recursos ajudaria força.

Tant de bo algú s'adoni a la resta d'Espanya que, sense donar la batalla a Catalunya, però de debò i anant a totes, el futur de la Nació és molt fosc.

➡️ Opinió

Més notícies: