La hipocresia processista

Laura Rosel, expresentadora del programa Els Matins de Catalunya Ràdio, es feia ressò aquest dimecres de les protestes dels agricultors amb una publicació a X que deia el següent. “I mentrestant, al Congrés dels Diputats: terrorisme, terrorisme, terrorisme…”.

Rosel, que durant molts anys ha format part del càrtel processista, es queixa ara que no s'abordin certs temes i que es camuflin amb altres que giren al voltant del 'procés'. Com si ella no hagués alimentat, primer a TV3 i després a la ràdio, que a Catalunya s'hagi parlat durant 10 anys i de forma gairebé exclusiva d'un procés independentista que ha arrossegat Catalunya a l'abisme.

Però aquest article no va de Laura Rosel. De fet, la publicació de la periodista catalana serveix per evidenciar que el 'procés' s'ha traslladat a Madrid, on l'amnistia i tot allò que l'envolta s'ha convertit en la qüestió central de la política espanyola. És el que té que Pedro Sánchez hagi decidit que la legislatura i el seu ego enorme depengui dels seus socis processistes.

Això contrasta amb la política catalana actual. Evidentment, sempre hi haurà restes del 'procés' perquè hi ha molta gent vivint d'aquesta mentida. De mica en mica, però, el Parlament s'està convertint en el que hauria de ser un parlament: un espai on es parla dels problemes de la gent i no de si es recargolen les lleis per amnistiar un senyor que viu a Waterloo.

A les darreres sessions al Parlament, qüestions com la inseguretat, l'educació, la sequera o la realitat del sector primari han anat agafant pes en els discursos de tots els partits. I tot indica que se seguirà el mateix camí a la campanya electoral.

Això, evidentment, perjudica ERC, Junts (i la CUP), que fa una dècada que parlen d'unicorns, permetent (i provocant) que Catalunya sigui avui més decadent que quan van començar el 'procés'. De fet les enquestes no auguren res de bo per a ells. I no és estrany. Després de 10 anys enganyant fins i tot els seus, l'única cosa que han aconseguit és portar Catalunya a l'abisme. I ara que es comença a parlar de solucions, cada vegada menys gent creurà que aquestes passin per les seves mans tacades.

Ho hem vist, per exemple, en les protestes dels agricultors. Els processistes s'han posat al costat dels pagesos, com si la burocràcia i deixadesa al que han condemnat al sector primari hagués caigut del cel com una plaga de déu. El que s'han endut, almenys en xarxes, han estat insults i retrets. Perquè ja s'ha de tenir la cara dura per fer veure que t'importa la situació extrema que viu la part de la població quan tu (estant al govern o permetent-ho amb els teus vots), has estat governant la darrera dècada. I tot, mentre compres a cegues una Agenda 2030 que és, precisament, l'excusa que fan servir les elits per ofegar, encara més, el sector primari català.