La hispanofòbia cansa

L'últim a apuntar-se a la hispanofòbia ha estat el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, que després de la detenció de quatre independentistes per voler boicotejar la Vuelta va afirmar a Twitter: “La policia espanyola contra les llibertats fonamentals”. Fins a Twitter li va donar un toc: “La policia no ataca la llibertat de ningú”.

Com se sap, els detinguts estan acusats de tenir dos bidons de 400 litres d'oli per “llençar a la calçada al pas del gran grup”, segons la policia. Tot i que, ben mirat, no sé si això de Junqueras és hispanofòbia o una patologia pitjor.

L'antecedent va ser el de l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs. Ho va fer molt subtilment. Arran del 'cas Rubiales' va fer un tuit que qualificava de “vergonyós” l'episodi.

“Un masclista orgullós de ser masclista mentre justifica l'injustificable”, afegia. Però el que és bo anava final: “Espanya 2023”. Ho enxampen, no? Tots els espanyols són iguals: uns masclistes.

Això d'“Espanya 2023” m'ha recordat el cas de la Manada. Recordeu? Va ser el detonant de la Llei només sí que és sí. Era, en efecte, un cas esgarrifós, encara que sempre recordaré el vot particular d'un dels magistrats, el jutge Ricardo González, que em va cridar l'atenció.

Ho dic perquè el magistrat en qüestió no era conegut -en benefici seu segueix sense ser-ho- i crec que no se'l coneixia adscripció política: ni conservador ni progressista.

Però l'home va recalcar llavors que “en cap de les imatges percebo en la seva expressió, ni en els seus moviments, cap indici d'oposició, rebuig, disgust, fàstic, repugnància, negativa, incomoditat, patiment, dolor, por, descontent, desconcert o qualsevol altre sentiment similar”.

“L'expressió de la cara és, en tot moment, relaxada i distesa i, precisament per això, incompatible a parer meu, amb qualsevol sentiment de por, termo, rebuig o negativa”, va afegir en el seu vot particular.

Un diari aparentment seriós com La Vanguardia va publicar el 22 de juny del 2018 dues pàgines amb el títol: “La Manada estarà solta” perquè la sentència no era ferma, els processats havien recorregut, i el tribunal els va deixar en llibertat. Fins i tot una columna amb la foto i el nom dels condemnats a primera instància. Només faltava que afegissin: “Es busca”. Com als cartells de l'Oest.

En ple procés -els fets van tenir lloc el 2016 i la sentència va ser el 2019- jo crec que va florir, a Catalunya, aquesta hispanofòbia latent que ens afecta. Una mica en pla, tots els espanyols són iguals: uns bàrbars sexuals.

Després en van aparèixer d'altres i em va sorprendre el tractament de la premsa: n'hi va haver una a Molins de Rei (Barcelona) -després els van caure 60 anys- i a El Punt-Avui van titular a primera pàgina per la reacció dels veïns, no pels fets: “Molins clama contra una presumpta 'Manada' local” (26 de juny del 2018).

Més tard en van aparèixer d'altres com la de Castelldefels, que sospito se'ls podia atribuir la condició de “nyords”. Fins i tot van aparèixer ramats formats per persones d'origen estranger -com la de Manresa o la de Sabadell- però aquí anaven amb peus de plom perquè eren magribins. Ni tan sols vaig sentir en aquest cas Ada Colau.

Aquest estiu hi ha hagut més casos d'hispanofòbia latent, com ara el famós viatge a Etiòpia d'uns catalans. La veritat és que, en matèria de vacances, jo soc gairebé partidari, no ja de Benidorm, però com més a prop millor. Excepte alguna escapada, però mai a països en guerra.

En aquest cas també es van queixar de l'ambaixada espanyola, que sembla que no va fer res. No seré jo qui surti en defensa de l'ambaixador. Però la culpa sempre és d'Espanya.

Els afectats -o l'afectada que es va queixar a TV3 i a Rac1- obviava que el Ministeri d'Afers Estrangers desaconsellava el viatge. I, posats a fer, tampoc vaig sentir el Govern català -que presumeix de xarxa d'ambaixades- aixecar la veu o dir que ells s'encarregaven de la repatriació dels compatriotes. Al contrari, es van posar amb les autoritats espanyoles.

O aquell Talgo que descarrilo a Sitges. També van sortir passatgers afectats per TV3 queixant-se que “això és una vergonya, això només passa aquí”, que estem abandonats “de la mà de Déu” o que era “una presa de pèl”.

També tenen tota la raó perquè el comboi avariat va impedir el servei normal durant gairebé dos dies en plena temporada turístic. Però, de vegades, els trens s'avarien. O fins i tot una mica pitjor: descarrilen. En aquest cas, per sort, sense víctimes

Però per les mateixes dates hi va haver l'incendi d'un camió que va obligar a tallar l'autopista entre Castellet i la Gornal i va deixar "atrapats", en definició de TV3, nombrosos conductors. Doncs el mateix: aquestes coses passen.

La millor definició d'hispanofòbia la vaig sentir jo a Alejandro Fernández, que sembla que ara està en hores baixes al seu partit, en un acte al Col·legi d'Advocats organitzat el 7 de setembre del 2022 per Societat Civil Catalana per commemorar -més aviat recordar - els “plens de la vergonya”.

Deia així el senyor Alexandre: “Hi ha una barreja de complex d'inferioritat i de superioritat. D'una banda, ens consideren inferiors, ens diuen 'ñordos', colons, etc. i, de l'altra, es pregunten: Com és possible que aquests 'ñordos ens tinguin colonitzats”?

Doncs això. El que passa és que aprofiten la mínima per queixar-se o culpar Espanya. És pura frustració. Saben que la independència és difícil. Fins i tot encara que tinguin Pedro Sánchez agafat per un lloc.