L'escàndol del príncep Harry: violacions i tortures per conservar la natura

El príncep Harry va tornar fa unes setmanes a la portada dels rotatius britànics. Aquesta vegada no va ser perquè estigués borratxo, perquè portarà una esvàstica al braç, ni perquè volgués plorar sobre la seva “pobre” i “desgraciada” infància. En aquesta ocasió, la portada del Mail abordava la seva connivència amb una ONG ecologista que finança milícies paramilitars que torturen, violen i colpegen tribus indígenes africanes per “protegir” els parcs nacionals.

Harry forma part de la junta directiva de l'African Parks, l'ONG acusada de finançar aquests abusos. En realitat, es tracta d'una història que es repeteix des del 1867, quan es va establir la primera reserva ecològica a Yosemite, Califòrnia, i es va expulsar les comunitats indígenes que hi vivien a trets.

Des d'aleshores, aquest model de conservació, que expulsa les poblacions locals i indígenes, s'ha repetit de llarg a llarg del globus terraqüi. Quan aquestes poblacions pretenen tornar al parc, a caçar o recol·lectar llenyes com sempre han fet, se'ls considera com a furtius i els guardes tenen, massa vegades, palès de cors per abusar de la seva autoritat.

En aquesta ocasió les víctimes han estat els Baka, una tribu de pigmeus. Però la relació entre la reialesa britànica i les ONG ambientalistes que han finançat aquest tipus de guardes paramilitars ja compta amb una llarga, i desgraciada, història.

El rei Charles, sense anar més lluny, és president de WWF-UK (la que porta un colla per logo). Periodistes independents i associacions que vetllen pels drets dels indígenes , han investigat com WWF ha finançat grups paramilitars que torturaven, violaven o assassinaven poblacions locals en pro de la conservació de la naturalesa en diferents parcs d'Àsia i Àfrica. El senat dels Estats Units ha corroborat i confirmat aquestes acusacions.

Fins i tot el príncep Felip d'Edimburg, pare de Charles i cofundador de WWF, va ser notícia als anys 80 perquè va donar un helicòpter a aquesta ONG, que va acabar sent usat per disparar a matar els furtius a Sapi, Zimbabwe.

Als països del nord global, els conservacionistes no poden acabar amb les poblacions locals, i han de conformar-se a limitar-ne les activitats tradicionals. Als països del sud global, amb governs totalitaris i on la violència és endèmica, aquesta vella pràctica es continua realitzant, amb la mediació en molts casos de les ONG ambientalistes.

Molts periodistes i antropòlegs solvents coincideixen a assenyalar la conservació de la natura, juntament amb la guerra, com les activitats que més refugiats i crisis humanitàries han generat. Aquesta crisi podria augmentar, atesos els plans de l'ONU de doblegar la superfície d'espais protegits per a l'any 2030.