Hi ha motius per fer caure Sánchez

Ahir diumenge milers de persones van omplir la Plaça Espanya de Madrid per censurar les presumptes corrupteles que cerquen al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. En aquesta ocasió, després de conèixer les gravacions de la “militant de base” Leire Díez —per a molts la dona dels draps bruts de Santos Cerdán—, va ser el PP qui va citar als espanyols al carrer. Però podria haver estat qualsevol altra organització o la mateixa ciutadania autoorganitzada. Per què sí, hi ha motius fer caure a Sánchez.

L'actual cap de l'executiu espanyol és, segurament, el líder polític que més ha enganyat de la democràcia. I no només pel “no faré” i ha fet. Quan dic enganyat, em refereixo a vendre's com una cosa i ser totalment l'oposada. El Sánchez conciliador, que donava suport a Mariano Rajoy per a l'aplicació d'un 155 a Catalunya, ha mutat en un Sánchez agitador del caos, que auspicia la confrontació per mantenir-se en el poder i amb una actitud en certes ocasions que ratlla la d'un tirà.

Les gravacions en les quals se sent a Leire Díez confabular contra la direcció de la unitat de la Guàrdia Civil que investiga la corrupció socialista és una més d'un Sánchez que està disposat a tot per continuar manant. “No t'hauria de sorprendre”, em deia aquesta setmana un dirigent socialista que va estar molt a prop seu, tot recordant-me que va manipular els vots del Comitè Federal de l'1 d'octubre del 2016 per evitar que el fessin dimitir, com finalment va passar.

Pedro Sánchez té pocs escrúpols. És una persona egoista, que sols pensa en si mateix i que s'envolta de persones normalment més mediocres, que li diuen el que vol sentir en tot moment, per destacar només ell. I quan alguna d'aquestes persones agafa el vol, despunta, treu les ungles i l'aparta per tal que no li faci ombra. No soc psicòleg ni psiquiatre, per tant, m'abstindré per posar un adjectiu a la seva forma de ser. Però n'estic segur que n'hi ha algun que encerta.

Si fem memòria, i recordem com va arribar Pedro Sánchez al poder, amb una moció de censura possiblement justificada contra la corrupció del PP, tot el que passa ara al seu entorn, des de la dona, el germà, el fiscal general, el seu ex número tres, la dona de confiança del seu actual número tres... només per això, i podríem parlar també de decisions polítiques poc ètiques amb el discurs que ha defensat habitualment, hi ha motius per fer-lo caure. Per enviar-lo a la paperera de la història i dir-li: tanta pau portis com descans deixes.