Un home de perfil amb vestit blau aixeca la mà davant de gràfics financers i una bandera dels Estats Units sobre un fons rosa.
OPINIÓ

La guerra de Trump

La proposta de Trump no és una Amèrica més forta, sinó més aïllada i desconfiada, que busca nous enemics

Quan Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, va declarar la guerra. No amb exèrcits ni míssils, sinó amb aranzels. En nom de la seva política "America First", el president ha engegat una ofensiva comercial que pretenia protegir la indústria nord-americana, castigar la Xina i reduir el dèficit comercial dels Estats Units. Però rere la retòrica patriòtica s’amaga una visió simplista i perillosa del comerç global.

Trump ha imposat aranzels a centenars de productes estrangers, des de l'acer i l'alumini fins a les rentadores o els vins europeus. Presentant aquestes mesures com una resposta a la "injustícia" del comerç internacional, acusant països com la Xina de robar tecnologia i manipular els mercats. No és que aquestes preocupacions fossin del tot infundades, però la resposta era erràtica i basada més en impulsos que en estratègia. Fins al punt que el seu entorn l'ha fet recular i paralitzar els aranzels temporalment.

La realitat és que aquesta guerra comercial ha tingut conseqüències negatives per als mateixos ciutadans nord-americans, especialment pels inversors. Diversos estudis independents han demostrat que el cost dels aranzels recau en els consumidors i les empreses dels Estats Units, encarint molts productes i generant incertesa als mercats. El darrer cop que Trump va imposar aranzels, en la seva primera etapa a la Casa Blanca, va haver d'acabar subsidiant aquests agricultors per compensar-los...amb diners públics.

El més irònic és que, tot i l'agressiva política aranzelària, aleshores el dèficit comercial no només no es va reduir, sinó que en alguns anys fins i tot va augmentar. El proteccionisme de Trump, lluny de resoldre els problemes estructurals de l’economia nord-americana, ha acabat distorsionant mercats, creant incertesa i trencant relacions comercials amb aliats històrics com el Canadà o la Unió Europea.

Però més enllà de les xifres, la guerra comercial de Trump té un component profundament ideològic i contrari a la globalització. Es tracta de dividir el món en guanyadors i perdedors, de presentar els acords comercials com a zero-suma: si un país guanya, l'altre perd. Aquest enfocament ignora completament la naturalesa interdependent de l'economia global, en què la cooperació sol ser més beneficiosa que la confrontació.

Un home de vestit fosc i corbata vermella aixeca tots dos polzes davant de diverses banderes nord-americanes.

La proposta dels aranzels de Trump no és una Amèrica més forta, sinó una Amèrica més aïllada i desconfiada, creant en habituals aliats com Europa, possibles nous enemics. En lloc de liderar amb intel·ligència i visió a llarg termini, Trump aposta per la imposició i el càstig. I, com sol passar en qualsevol guerra, el cost real el paguen aquells que no la van declarar.

➡️ Opinió

Més notícies: