La gran estafa

La direcció d'ERC, que no pas el partit, ja s'ha decidit a investir a Salvador Illa. Faig aquesta diferenciació entre la direcció i el partit per què aquest divendres, les bases, els més de 8.700 militants tindran l'última paraula sobre l'acord. I a jutjar per l'opinió de la majoria de dirigents, no pas la del Gabriel Rufián que pregona pels passadissos nobles de Madrid que superaran aquest tràmit sense cap complicació, no sembla que la direcció de Marta Rovira ho tingui especialment fàcil per guanyar la votació.

Quasi nou hores de reunió, amb dos petits recessos, però sense pausa ni per dinar, amb nosaltres (els periodistes) aguantant heroicament sota els 33 graus i una calor sufocant, van servir per constatar que aquest rebuig que sembla hi ha a les bases, existeix també entre els dirigents republicans

A la reunió d'aquest dilluns van parlar tots. D'aquí que s'allargués tant. I en un moment de la tarda, fins que la Moncloa va moure fitxa i va decidir acceptar oferir garanties de compliment del concert econòmic, els que rebutjaven l'acord immediat van arribar a imposar el seu criteri.

Malgrat que la portaveu del partit, Raquel Sans, es vantés posteriorment que "ha estat quasi per unanimitat". Important el quasi.

Amb el preacord ja fet i explicat verbalment, ara cal veure negre sobre blanc per saber en què es materialitzarà tot. I què es complirà i què no. No és que hom vulgui ser malastruc. Però tots sabem el que val la paraula de Pedro Sánchez.

A can ERC els primers. Per això, potser, la militància d'ERC opti per no donar suport a l'acord en la consulta que se celebrarà telemàticament i presencialment aquest divendres. És important saber què hi diu. Doncs de moment només coneixem la versió triomfalista d'Esquerra.

 I no fa ni un any, quan van pactar la investidura de Pedro Sánchez, també semblava que havien aconseguit un gran tresor i ha calgut una nova negociació per obligar el PSOE a complir el que estava ja signat. Això ho recordava ahir més d'un alt càrrec d'ERC, per cert.

No dic tot això per dir. Ho dic per què fa només dues setmanes, davant tots els consellers d'Hisenda d'Espanya, la vicepresidenta María Jesús Montero va afirmar que no hi hauria concert econòmic per a Catalunya. Per tant, veurem què és això que ens han venut com el gran avenç en matèria de finançament.

De moment, i a falta de llegir la lletra petita, sabem que vol dir que el Govern farà de cobrador del frac. De recaptador. I que posteriorment transferirà a l'Estat el que els digui que se'ls deu.

Vaja, molt lluny de la sobirania fiscal que proclamava Marta Rovira. De fet, a hom li sembla que aquesta fórmula evidencia la submissió. És a dir, a priori sembla l'enèsima la gran estafa orquestrada per Sánchez per utilitzar a ERC.