La saturació, els turistes, la histèria
Aquí no hi cap una ànima més, les infraestructures no aguanten, la vida dels veïns se'n ressent.
La moda d'aquest estiu és manifestar-se contra tot el turístic de les maneres més diverses: saturant platges en protesta contra la saturació, insultant els turistes perquè simpatitzin amb la causa o fent belles performances interseccionals juntament amb les minories oprimides de torn.
El més graciós del tema és que l'esquerra que encoratja aquestes protestes és no només la mateixa esquerra que, quan governa, s'abraça els hotelers com un koala, un bambú; és també la mateixa esquerra que diu que vol fer del país “terra d'acollida”.
Aleshores arribem al següent esquema: si vostè és un senyor civilitzat, d'un país europeu civilitzat, amb una família i costums civilitzats, que ve aquí a deixar els seus diners, llavors vostè ha de ser rebutjat a crit pelat, doncs vivim en “tensió poblacional”, “saturació” i “massificació”. Aquí no hi cap una ànima més, les infraestructures no aguanten, la vida dels veïns se'n ressent.
En canvi, si ve vostè en piragua, indocumentada i dansaire, juntament amb diverses dotzenes dels seus camarades, tan illetrats i incivilitzats com vostè, llavors el país ha d'obrir les portes i enviar el missatge que aquí hi cap tothom, sobretot aquells que venen a ser una càrrega per a l'administració i no una font d'ingressos.
Convindria, doncs, que la nostra esquerra s'aclarís. Però com això no passarà, potser el convenient és que alemanys, anglesos, escandinaus i altres visitants, en comptes de venir amb avió vinguessin en piragües i pasteres, udolant a l'alba, desembarcant a les platges desertes del sud per ser abraçats per les noies de la Creu Roja i els deixebles de Wagensberg l'Ex-Exiliat. Tot serien avantatges. Per exemple, l'hotel els sortiria de franc.
Amb aquest sistema, a més, els tour operadors podrien guanyar una reputació d'“activistes pro justícia social”, semblant a la dels amos de l'Open Arms. Se'ls entrevistaria a tota hora de TV3 i sortirien en anuncis de patrocinis d'ONG amb Joel Joan, Toni Soler i la mare que els va parir a tots.
Això sí, caldria ensenyar-los a passejar-se amb matxets pels carrers i a atracar els avis, perquè no es perdin les tradicions.
Més notícies: