Gonzalo Boye, Superstar

Com és sabut, la fase actual de descomposició (la paraula "putrefacció" sona massa crua, però seria l'adequada) del processisme està deixant a l'aire tota una misèria moral d'anys. Un humus verinós del qual han anat brotant les peculiars Fleurs du Mal que han copat la política catalana dels darrers anys.

L'últim moviment escapista ha estat el de Gonzalo Boye, terrorista convicte, que s'ha produït un documental exculpatori amb la idea d'implantar en la ment dels creients una estampa martirial: el noble advocat justicier a qui persegueixen pel seu compromís amb la veritat.

En realitat Boye, terrorista convicte, ha aconseguit arruïnar tot allò que ha tocat. Van condemnar els seus clients en el macrojudici del Procés, van condemnar Torra per les seves pancartes, van condemnar Borràs pels seus contractes fraccionats. Es va involucrar en la redacció de la Llei d'Amnistia i resulta que el seu client estrella, el Rossinyol de Waterloo, acabarà entre reixes igualment. Per algun motiu, hi continuen confiant tots, cosa difícil d'explicar, però molt d'agrair, perquè ha agilitzat molt tota l'esfondrament del castell de cartes processista.

A l'estrena del seu documental va dir estar "al costat correcte de la història". Correcte o incorrecte, el seu bàndol és el dels terroristes que van segrestar Emiliano Revilla, cas pel qual va ser condemnat a 14 anys de presó. De manera inusitada, un personatge tan sospitós com aquest ha anat escalant a l'star-system del processisme fins a ocupar un lloc destacadíssim. Quan presentava el seu llibre, fa un parell d'anys, tenia entre el tietam un èxit comparable amb un Partal o un Joan Bona Nit.

Actualment segueix amb la seva retòrica d'escaquista trampós, de crupier malvat, jugant a dissenyar "jugades mestres" que tot ho empitjoren. Ara apareix en un documental; segurament el proper serà un musical estil Broadway, amb l'Electrica Dharma fent saltets darrere i Helena Melero de parella romàntica. O potser un reality xou en què els concursants hagin de contractar Boye per als seus problemes legals i vagin sumant penes de presó monstruoses.

En qualsevol cas, s'agraeix molt que el documental entrarà al catàleg de Filmin, per així poder tenir cada matí un moment de felicitat en decidir no veure'l. Aquests ja no són temes polítics, sinó d'higiene espiritual.