Gaza, el nou Stalingrad?
Els soviètics van demostrar que no és fàcil la lluita casa per casa
Els mitjans prefereixen parlar d'“èxode” o de “fugida” | 
Europa Press
Europa Press OPINIÓ
Des d'un punt de vista estrictament tècnic, la guerra de l'Alt Karabakh hauria estat el somni de Clausewitz.
Un conflicte d'un dia! Que acaba, a més, amb una victòria total de l'Azerbaidjan.
Armènia perd definitivament un territori disputat des de fa més de trenta anys. I li fan a ella el mateix que va fer llavors als àzeris.
Suposo que serà un cas clar de neteja ètnica. Per més que els mitjans hagin preferit parlar d'“èxode” o de “fugida”.
No ha tingut sort Armènia a la història. Com els kurds. Tot i la seva antiguitat. Llegeixes qualsevol història de Roma i t'adones que els romans ja la feien servir d'estat-tampó amb els perses.
L'atac de Hamàs és encara més impactant. El Pearl Harbor d'Israel al segle de la tecnologia.
L'atac de Hamàs encara és més impactant | Europa Press
Recorda la guerra del Yom Kipur (1973) on, abans d'aquesta festivitat religiosa, també van ser enxampats per sorpresa.
Sembla impossible que els serveis secrets israelians -especialistes a Elint, intel·ligència electrònica per les sigles en anglès- no detectessin res.
Ni tan sols a Humint, intel·ligència captada per fonts al territori. Perquè tothom sap –o això semblava– que Gaza és un formatge gruyère.
Israel sempre ha tingut molts col·laboradors a països àrabs. Era una de les claus del seu èxit.
Temps hi haurà d'analitzar les errades. I fins i tot avaluar els danys ocasionats en la seguretat israeliana.
Perquè, a les imatges, es van veure carros de combat en poder de Hamàs. Carros que, a hores d'ara, ja han de ser a l'Iran. O com a mínim els seus equips electrònics.
En fi, Israel ja ha tingut sis guerres (1948, 1956, 1967, 1973, 1982 i 2023) amb els seus veïns àrabs, comptant la d'ara, perquè això del 7 d'octubre no va ser un atac terrorista, va ser una invasió militar a tota regla.
Israel sempre ha tingut molts col·laboradors a països àrabs | Europa Press
Contravenint, d’altra banda, les lleis de la guerra: soldats vestits de civils, execucions sumàries, assassinats a sang freda, segrest de civils.
En qualsevol dels conflictes esmentats, els seus enemics els haurien llançat al mar en cas de vèncer. Per això es van arrapar tant al territori. No es podien permetre un segon Holocaust.
Només a la de 1948 es van enfrontar a mitja dotzena de contendents: Síria, Egipte, Líban, Jordània, Aràbia Saudita, la Legió Àrab.
Però, creguin-me, la solució no és fàcil. Ni la política ni la militar.
Qui apostarà ara per dos estats si Hamàs ha fet el que ha fet sense ni tan sols tenir un Estat?
I els soviètics ja van demostrar a Stalingrad -la primera tomba del nazisme- que la lluita carrer per carrer i casa per casa, fins i tot amb carros de combat i supremacia aèria, pot tenir un cost elevadíssim per a l'atacant.
Israel ja ha patit sis guerres | Europa Press
Sense oblidar el desgast entre l'opinió pública internacional davant de la proliferació de víctimes civils.
La guerra ha servit, en tot cas, per posar de manifest també el paper d'una part de l'esquerra espanyola. Només cal repassar els tuits d'alguns dels seus dirigents més destacats.
De constatar igualment que Pedro Sánchez es mou amb peus de plom també en això. Segurament perquè governo amb aquesta mateixa esquerra que dèiem.
Però també hi ha altres perjudicats a nivell internacional: qui recorda ara la guerra d'Ucraïna? El món ha esdevingut més inestable que mai. Ja tenim dos focus de tensió.
