Quan a (gairebé) tots els interessa una repetició electoral

Aquest diumenge tenim eleccions catalanes. Probablement, les primeres eleccions de les dues que hi pot haver aquest any a Catalunya. Perquè cada vegada agafa més força la possibilitat d'una repetició electoral. Un escenari, de fet, que gairebé ningú no veuria amb recel.

Els vetos creuats i els números que donen les enquestes podrien condemnar Catalunya a repetir eleccions a la tardor. Perquè el processisme sembla que difícilment sumarà, el tripartit d'esquerres ja veurem i una sociovergència sembla complicada de bones a primeres. De fet, molts candidats ja parlen sense embuts sobre aquest probable retorn a les urnes d'aquí a uns mesos.

Sobre el paper, el PSC seria el partit que menys voldria una repetició electoral. Havent guanyat, hauria de lluitar per tornar a guanyar davant d'un Puigdemont que, si s'aprova l'amnistia, podria fer campanya a Catalunya. Això sí, si el 'cas Koldo' i l'amnistia no han perjudicat els socialistes ara, a la tardor el context podria ser fins i tot una mica més tranquil per a ells.

Si s'aprova l'amnistia, és clar que Junts podria sortir beneficiat d'una repetició electoral. Puigdemont podria recórrer Catalunya després d'anys a Waterloo, erigir-se com a única alternativa indepe al PSC i així, intentar fer el 'sorpasso' a Salvador Illa.

Tornar a les urnes d'aquí a uns mesos deixaria Esquerra en una posició complicada. Si no canvien res, és probable que continuïn caient i tenint encara menys força de la que puguin tenir ara. Però compte, si hi ha amnistia i Junqueras decideix prendre el lloc a Pere Aragonès en una hipotètica repetició electoral, l'escenari canvia completament. I podrien veure aquesta opció com una oportunitat d'or per remuntar en plena caiguda lliure.

A més, ERC compta amb un altre al·licient per repetir eleccions. I és que, mentrestant, continuaran ocupant la Generalitat. Això significa seguir alimentant boques de militants i amics i continuar apurant els últims mesos dins del Govern per intentar convèncer els votants amb mesures in extremis.

Amb unes perspectives a l'alça, unes noves eleccions tampoc no perjudicaria gaire el PP. Fins i tot al revés. Passa el mateix amb Vox, que resistiria a l'auge dels populars i tampoc tindrien por de tornar a examinar-se a la tardor.

Més complicada seria la situació per als Comuns, ja que una repetició electoral podria provocar una fugida de vots cap al PSC per allò del vot útil. Quelcom que els deixaria al límit de la irrellevància. La CUP, per part seva, podria acabar la seva refundació i frenar el descens meteòric que estan patint. Així que tampoc no els aniria del tot malament el bloqueig post 12-M.

Finalment, Aliança Catalana seria segurament la gran beneficiada de tot això. Totes les enquestes auguren la seva irrupció al Parlament. Per tant, una repetició electoral els permetria continuar construint el partit, rebre la corresponent subvenció pública i, el més important, participar a tots els debats.

Així doncs, queda clar que la possibilitat de tornar a votar a la tardor no només és possible segons els resultats que surtin el 12 de maig. Sinó que, a més, gran part dels partits podrien veure's beneficiats o, almenys, no gaire perjudicats. I ja sabem com funciona el tacticisme polític.