La frivolitat del negacionisme climàtic de VOX

És sabut que els programes electorals no es llegeixen, tant és així que Vox va presentar el del 23-J com el programa del qual “molts parlen i pocs ho han llegit”, fins i tot aquesta afirmació senzilla no arriba sencera. Cert que pocs ho hauran llegit, però no molts n'han parlat, si ho hagués fet se suposa -encara que no és segur- que Vox hauria perdut més vots.

És un programa en què, igual que a la resta de la seva cosmovisió política, les propostes consisteixen essencialment en rebutjos. Vox ho rebutja (gairebé) tot. El PP només “ajusta”, perquè, segons Santiago Abascal, la “dreta covard” no s'atreveix a més.

Seria prolix enumerar els rebutjos, queden tots compresos dient que Vox “rebutja el present” per semblar millor el passat preconstitucional, preconstitucional, ja que tot el que rebutja es va fer sota l'emparat de la Constitució de 1978. Si no hagués estat així, la llei corresponent hauria estat anul·lada pel Tribunal Constitucional.

Avui m'aturaré en el rebuig del canvi climàtic.

Després dels informes d'avaluació, exhaustius i globals, del Grup Internacional d'Experts sobre el Canvi Climàtic (l'IPCC), que des del 1988 reuneix les aportacions de milers de científics de tot el món, que han deixat clarament establert que el factor humà és el causant de l'augment mitjà de la temperatura planetària, negar la causa antropogènica al canvi climàtic, fins i tot la seva mateixa existència, resulta difícil de comprendre a nivell individual per l'abundant i acreditada informació disponible sobre aquesta matèria.

Però encara resulta més incomprensible per part d'un partit polític que es pretén seriós i amb vocació de govern. Vox no aporta res que invalidi les conclusions de l'IPCC, ni les menysprea, simplement les ignora refugiant-se en un “silenci tècnic” i en el rebuig ideològic del que anomena la “religió climàtica de l'IPCC” i el “fanatisme climàtic de l'esquerra” .

Al programa electoral ni tan sols dedica un capítol al canvi climàtic. Vox es limita a rebutjar de manera dispersa al llarg del programa les mesures de caràcter climàtic: la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica (2021); l'Acord de París (2016) -Donald Trump el va rebutjar el 2017 i Joe Biden el va recuperar el 2021-; el Pacte Verd Europeu (2020); més el rebuig genèric de tota norma climàtica o obligació verda que “afecti greument l'interès i la prosperitat dels espanyols”.

Cal tenir molta desimboltura ideològica per a tant de rebuig sense cap altra proposta que la de “cuidarem el medi ambient des del sentit comú”. La biosfera està en perill i la resposta de Vox és frívola si no és possible.

Vox segueix radicalment el posicionament de la ultradreta –encara que hi ha matisos entre les diferents ultradretes– i considera una xorrada això del canvi climàtic i una “imposició de les elits globalistes” les mesures per a la mitigació dels seus efectes.

El pitjor de tot és el tractament frívol d'una qüestió que afecta tota la Humanitat i totes les espècies animals i vegetals de la Terra. Si almenys hi hagués en la negació un indici de racionalització, potser es podria debatre sobre el rebuig, però no, no hi ha per on intentar-ho.

Una mostra de l'espantosa simplicitat és un argument de l'expresident Donald Trump, icona de la ultradreta especialment apreciada per Vox, que un dia d'una forta nevada a Nova York el desembre del 2020 va tuitejar “Com farà tanta calor, si hi neva tant” , simplicitat emulada per un diputat de Vox en el debat de la llei de Canvi Climàtic el maig del 2021: “si s'escalfa una mica el planeta reduirà morts per fred”. Doncs bé, a aquest nivell de frivolitat se situa el negacionisme de Vox.

Vox aprofita la baixa consciència mediambiental a la societat espanyola per ficar el canvi climàtic en el sac dels seus rebutjos, de manera que es pot presentar davant determinat públic com el partit més nou, més anti-establishment -el canvi climàtic és majoritàriament reconegut a les esferes oficials-, més rupturista (cap enrere), més in, en definitiva.

Negar a hores d'ara el canvi climàtic, a més d'una frivolitat, és una forma d'esnobisme.