Évole, al rescat

Dissabte passat vaig començar a llegir amb molt d'interès l'article de Jordi Évole a La Vanguardia. El titular prometia: "Alberto Núñez Mintióo".

D'entrada jugava amb el primer cognom del líder del PP: "Alberto Núñez". Quan tothom sap que se'l coneix pels dos cognoms: Núñez Feijóo. Habitual quan el primer és força comú.

Jordi Évole em va recordar Luis María Anson que, quan Narcís Serra era ministre de Defensa, sempre titulaven "Narciso Serra" a l'ABC. No, Serra es deia Narcís, no Narcís.

El vaig trobar fins i tot impropi del diari. Només era una diatriba contra el líder del PP. Bé, Jordi Évole està en el seu dret, però m'esperava almenys algun sòlid argument intel·lectual.

Començava retraient a Núñez Feijóo aquella famosa foto amb un narco gallec. Però deu estar molt gastada perquè el PSOE no l'ha tret ni en campanya. Sánchez la va mostrar en una sessió de control al Congrés el març del 2023.

Tot i que deu anys després Feijóo ha guanyat diverses eleccions a la Xunta. I amb majoria absoluta. L'electorat la deu considerar amortitzada.

Tanmateix, vaig continuar llegint a veure si l'autor de l'article havia enxampat el president del PP en alguna engalipada.

Al capdavall, al debat, es van llançar greus acusacions. L'endemà de cara a tant La Vanguardia com El Periódico, van fer un repàs de les mentides, notícies falses i mitges veritats.

No en vaig trobar cap. Ni tan sols de collita pròpia. Potser perquè, per al conegut periodista, el que són mentides per a Feijóo són simplement canvis d'opinió per a Pedro Sánchez.

En efecte, els tres primers paràgrafs anaven sobre el traficant, el quart sobre les "ànsies de poder" del líder del PP i que, segons Évole, és dels que "la fi justifica els mitjans".

Curiosa comparació per a algú que va arribar al poder amb una moció de censura tenint només 84 diputats. Per descomptat, que a ningú li càpiga el menor dubte per si de cas, legítima.

Tot seguit era un reguitzell que "calla" i "atorga". Però també utilitzava "cutre", "feridor", "groller", "grapat de vots". Malament, rai quan, en un article, cal recórrer a la desqualificació personal.

Després es queixava que el PP ha comparat "ETA amb el nazisme", però ni una línia sobre que Sánchez ha governat amb Bildu o fins i tot amb Esquerra. Bildu certament no és ETA, però a les municipals no van tenir cap inconvenient de ficar etarres condemnats, fins i tot amb delictes de sang, a les llistes. O sigui que quasi, quasi.

Em salto algun paràgraf perquè l'autor fins i tot crec que va perdre el fil. Però vaig arribar fins al final amb l'esperança que ens expliqués per què deia que Feijóo era un "mentider".

"Per què ens va mentir tant al cara a cara?", insistia Évole. "Feijóo va mentir, però per a molts va guanyar", va reiterar. Res. Simplement opinions personals.

Em vaig quedar amb les ganes de saber les mentides concretes que ens havia colat el líder del PP al debat. I, posats a fer, també les de Sánchez, encara que no fossin objecte de l'interès de l'articulista.

Molt malament deu estar la cosa -vaig pensar- perquè un presentador estrella de La Sexta hagi de sortir al rescat del líder del PSOE per iniciativa pròpia.

I vaig trobar a faltar que les figures insígnies del periodisme progressista no s'haguessin queixat de les mentides del procés durant els darrers deu anys.

N'hi ha hagut tantes: "el món ens mira", el 80%, "Espanya ens roba", "això va de democràcia", "està a tocar", "exiliats", "presos polítics", "govern legítim", "la repressió de l'Estat". I me'n deixo un munt.

Sospito que uns perquè van pensar que criticar l'independentisme -millor dit: les mentides de l'independentisme- era fer el joc al PP. I altres -com el col·lega de Jordi Évole Andreu Buenafuente- perquè coproduïen programes amb TV3.

No he entès mai que Preguntes Freqüents, el programa estrella del procés feliçment desaparegut, estigués produït per El Terrat i TV3. Tenint en compte, a més, que era un simple programa de debat –més aviat de monòleg– i la cadena pública té 1.500 treballadors en plantilla. Però això ja són figues d'un altre paner.