Europa davant del mirall: una bonica bufetada de realitat

Han passat les eleccions al Parlament Europeu i ara estarem un temps sense haver de votar cada quinze dies i, sobretot, sense haver d'aguantar la matraca de tenir tota la classe política en campanya, recorrent Espanya en totes direccions com a pollastre sense cap, fent-se els dignes. Els resultats electorals ens deixen diverses conclusions per als temps per venir:

• Pedro Sánchez aguanta, fent equilibris a la vora del precipici, amb el seu cor de ministres histèriques (els balls de Teresa Ribera, culejant en èxtasi sobre la tarima, seran difícils d'oblidar) i els seus Patxis i Bolaños parlant de fang, d'argila, de terracota, del que calgui. Va perdre les generals, va perdre les autonòmiques i municipals, va perdre les europees, però se sent més legitimat que mai. La veritat no ha defraudat: el detall de repartir als mítings polseres de “free Begoña” marca una cota d'imbecil·litat tòxica només a l'abast d'uns quants elegits.
• Feijóo continua sent un cafè amb llet descafeïnat, amb llet desnatada i sacarina.
• Vox no acaba de pujar al nivell de Le Pen o Meloni i de moment encara queda en crossa fanfarronada del PP - i mentre continuï jugant a l'ambigüitat amb el neoliberalisme que infecta les seves files, així serà. Que la seva màxima estrella convidada en campanya hagi estat Milei ho explica tot.
• Alvise Pérez (de qui ningú sospita que treballi per al CNI) ha agafat prou força per crear noves divisions a la dreta i facilitar la supervivència del sanxisme. No s'entén gaire bé què pretén, però almenys ha fet emergir la força de la fatxosfera tuitera profunda, 800.000 vots que no accepten ni la deriva contemplativa de Feijóo ni la incapacitat d'Abascal per armar una veritable dreta patriòtica. La veritat és que els mitjans tradicionals ja no podran ignorar-lo: quan li toqui entrevista amb Fortes a TVE ens divertirem.

• Yolanda Díaz amb prou feines ha sobrepassat Alvise per 10.000 vots, tenint totes les plataformes obertes per als seus somriures i abraçades; ha aconseguit deixar fora de l'Europarlament a Esquerra Unida i que comenci a haver-hi preguntes en veu molt alta sobre els seus mètodes i lideratge.
• L'espai de Podem, ara controlat per aquest trio de gàrgoles format per Irene, Isa i Ione, s'ha deixat 1.700.000 vots, quatre diputats i el 74% del seu electorat. Les tres amigues van comparèixer sense acceptar preguntes i Irene es va posar a parlar (són cites literals) de “les coses belles”, “la força de la pau” i el “dret a somiar”. Mai un mort no havia anat tan content al seu propi enterrament.
• El processisme d'Oriol i Puigdemont es deixa un milió de vots i només aconsegueixen col·locar la Sra. de Romeva i Toni Comín, que va oferir ahir un discurs d'una comicitat salvatge, titubejant, gesticulant com si estigués ennuegat, parlant de “resultats molt positius”, mentre a Turull, al seu costat, se li anava fent cara de bústia de correus.

El retrocés general, a escala europea, de l'esquerra woke és aclaparador. La bona notícia va ser la caiguda en desgràcia de Macron, entestat a ficar-nos en una guerra que a ningú interessa, i la consolidació de Meloni i Le Pen com a actors ja imprescindibles dels jocs de poder els anys vinents. Hi ha partit.