L'esquerra i la falta d'autocrítica

Portugal ha parlat i ho ha fet de manera clara: no vol que governi l'esquerra. Més enllà que ara comença el ball de les converses per pactar i formar nou govern, el que és clar és que Portugal segueix els passos d'una gran majoria de països europeus. Els identitaris tenen cada cop més força i això, és clar, ha tornat a encendre les alarmes entre la progressia.

El discurs de la nostra esquerra a l'hora d'analitzar els resultats es mou entre dos discursos. D'una banda, l'estupefacció pel fet que “puja l'extrema dreta”. Això típic que ara tothom ha esdevingut racista, xenòfob i altres etiquetes similars, simplement perquè es preocupa per qüestions com la immigració o la seguretat. D'altra banda tenim l'autocrítica. Una autocrítica més estètica que no pas real, la veritat.

És evident que alguna cosa malament ha d'estar fent l'esquerra davant l'auge dels partits identitaris, sobretot en barris treballadors. Ells mateixos ho reconeixen. Tot i això, l'autocrítica es queda aquí, com una simple declaració d'intencions.

Queda bé dir que faràs autocrítica. Una altra cosa diferent és fer-ho. I una altra cosa encara més diferent és fer-la correctament.

No seré jo qui faci una anàlisi en profunditat del que fa malament l'esquerra per perdre suports entre les classes populars. Però sorprèn que ja portem diverses eleccions amb la mateixa tendència i la suposada autocrítica no es tradueix en cap canvi positiu per a ells.

Ni es plantegen abordar la qüestió sobre immigració i la seguretat tot i que cada cop preocupa més la gent corrent. Perquè això seria "comprar el marc de l'extrema dreta".

És igual que qui pateixi de primera mà les conseqüències negatives d'una immigració descontrolada i un bonisme insuportable respecte a la delinqüència sigui la mateixa classe treballadora que diuen defensar. Cal no oblidar que els furts, okupacions i inseguretat en general no s'instal·len als barris rics precisament. Ni tampoc hi són els hotels que acullen les onades d'immigrants que no paren d'arribar.

Tampoc no es plantegen res respecte a la deriva postmodernista que ha inundat el seu discurs en temes com el llenguatge inclusiu, la ideologia de gènere o un fals ecologisme que només impulsa polítiques que perjudiquen principalment els treballadors (com la Zona de Baixes Emissions).

Evidentment, tampoc no es plantegen cap canvi amb política del 'no' a tot i la seva fòbia a projectes que ajuden a impulsar l'economia. Encara recordo la CUP criticant recentment el 'model Port Aventura', un model d'èxit que promociona un turisme de relativa alta qualitat, que genera molts llocs de treball i que, malgrat els seus prejudicis, no són llocs de feina de mala qualitat.

No sembla que els estigui funcionant gaire l'estratègia de cridar “que venen els dolents” i criminalitzar els qui no pensen com ells, mentre es van allunyant a poc a poc de les preocupacions reals de la gent.

El que de moment sí que és una evidència és que, tot i omplir-se la boca amb l'autocrítica, aquesta continua brillant per la seva absència. I continuen defensant les mateixes polítiques que els porten a la irrellevància a gran part d'Europa. I que duri!