Espanya

Espanya, sí, una de les potències més avançades del món. Un d'aquells països on creus que estàs 100% segur. On creus que mai et tocarà a tu, amb la virulència que ens ha tocat, allò que sovint veiem amb neguit però amb certa indiferència a milers de kilòmetres de distància. I això ens obliga a una profunda reflexió a tots.

Principalment, a les administracions, que no han estat a l'altura i als empresaris i els ciutadans, que hem menysvalorat els riscos. Però per sort Espanya també és solidaritat. Possiblement un dels països més solidaris del món. I allà on l'Estat no ha volgut arribar quan ho havia de fer, quan tocava fer-ho, hi havia el voluntariat.

La tragèdia a la Comunitat Valenciana, Castella - la Manxa i Andalusia, és sens dubte un fracàs col·lectiu. No dic que es pogués evitar, la mare terra a vegades és capritxosa i en massa ocasions ens vol demostrar la seva fortalesa. Però ben segur que tot es podria haver minimitzat. Que els centenars de víctimes mortals que comptem avui, podrien haver quedat en una desena -que encara així són moltes-.

Que l'Estat és qui ha de tenir la responsabilitat final en tot i ha d'assumir-la. I que en ocasions extraordinàries, els protocols sobre quan enviar una alerta a la població o si cal esperar al fet que algú demani ajuda, haurien de ser secundaris. Els protocols, generalment, estan fets per no haver-los d'aplicar.

En aquesta tragèdia ha fallat la Generalitat Valenciana, sí. Per l'hora en què es va avisar a la població, i per declaracions tan poc empàtiques com la de la consellera de Justícia amb les famílies de les víctimes. També ha fallat el Govern d'Espanya, sí. Doncs no va reunir el seu propi comitè de crisis fins que diversos municipis ja estaven negats i no ha assumit el poder que sí que van exercir anteriorment, per exemple amb un estat d'alarma només sobre Madrid, fet que hagués garantit una millor coordinació i l'acceptació d'ajuda d'altres països que es va rebutjar.

I ha fallat, molt, la classe política en general, mantenint un ple al Congrés per assegurar-se poder endollar a la seva gent de confiança a RTVE malgrat que hi havia dues setmanes de marge per fer-ho.

I per dir, com va dir l'Aina Vidal de Sumar, que "els diputats no estem per anar a treure aigua a València". Els diputats, com a servidors públics, haurien d'estar a disposició per fer el que els demani la ciutadania. Que per això som els seus amos.

També els ciutadans i les empreses hem fallat. Menyspreant els riscos als quals ens exposem, creient en una falsa sensació de seguretat per viure al Primer Món. Com també els mitjans de comunicació, hem comès errors durant aquesta crisi. Tot i que en moltes ocasions, com va ser la ràdio la primera nit, ha estat un exemple de servei públic per mantenir informades a aquelles persones que estaven incomunicades.

Una nit en la qual el canal 24 h de TVE no va estar pendent de la gravetat dels fets fins al final del programa que dirigeix Xabier Fortes. Quan altres canals generalistes ja estaven fent una programació especial. El 24 h ha d'estar, com ho ha estat la resta de dies, com tota RTVE, per informar quan passen coses. No per estar a la gresca política mentre una part del país pateix una de les tragèdies més importants del darrer segle. 

Malauradament, queden molts dies per tornar a una mínima normalitat a la Comunitat Valenciana, Castella - la Manxa i Andalusia. Tenint en compte, a més, que una part dels nostres compatriotes mai més recuperaran aquesta normalitat. Ara cal estar al seu costat tot el que es pugui.

Cal que els governs deixin treballar als nostres servidors públics. Cal que els ciutadans ens puguem sentir orgullosos de pagar impostos, sabent que als qui els pagues el sou ens responen quan més ho necessitem. Malgrat que els polítics, com s'ha vist, els hagin posat totes les dificultats del món per ser on havien de ser quan hi havien de ser.

Hi han estat, sí, però han arribat tard per culpa dels governants. Per sort, però, això és Espanya. I ho superarem junts, tot i que dir millors -veient també com alguns han aprofitat la tragèdia per robar als que ho han perdut tot i ploren als seus-, no crec que en sortim.