Els 'espanyols' de Junts

Ja sé que la majoria de vosaltres estan preocupats perquè el Govern espanyol depèn d'un pròfug de la justícia. Però prenguin-se'l pel costat bo: els de Junts s'han convertit en uns espanyols.

Perquè els mateixos que deien que “anem”, “hem passat pantalla”, “no hi ha marxa enrere”, ara han votat Francina Armengol com a presidenta del Congrés... de l'“Estat opressor”. Hi ha alguna cosa que no em quadra.

La sorpresa, en efecte, ha estat majúscula. Els de Junts han jugat al suspens fins al final. I, de fet, no han penjat el comunicat justificant-ne la postura fins després de la votació.

Per votar a favor han exigit quatre condicions: reconeixement del català a la UE, al Congrés, comissió d'investigació sobre els atemptats de la Rambla i una altra sobre el cas Pegasus. No és gaire la veritat.

El ministre d'Afers Estrangers en funcions, José Manuel Albares, s'ha afanyat a passar la pilota a Brussel·les. Però, en declaracions a la premsa, ja ha deixat clar que el règim lingüístic de la UE s'ha d'aprovar per unanimitat dels 27 estats membres. No sembla que la cosa pinti gaire bé.

A la UE hi ha 24 llengües oficials -algunes tan minoritàries com el maltès: 420.000 parlants- cosa que obliga a una enorme despesa en traductors i intèrprets. Tota intervenció o document s'ha de traduir als 24 idiomes esmentats.

La segona condició és l'ús del català -al costat del gallec i el basc- a la Cambra Baixa. Sembla que no cal “cap reforma del reglament”. Haver-ho dit abans!

Em sembla bé, però tindrem el mateix problema que a la UE, encara que limitat a quatre idiomes. Com ho faran als plens? Amb auricular? Si jo fos intèrpret o traductor, m'afanyaria a enviar el currículum a la cursa de Sant Gerònim. Una gran oportunitat professional.

La tercera és una comissió d'investigació sobre els atemptats del 17-A, dels quals aquest dijous es complia precisament el sisè aniversari. Tenint en compte que és cosa jutjada i sentenciada, no sé què poden trobar de més les senyories.

Però posats a investigar que s'investigui tot. No només el paper de l'imant -si era un confident del CNI- sinó també el paper dels Mossos. La famosa explosió d'Alcanar. Allò que va dir la jutgessa al cap del dispositiu: “No serà terrorisme?”. I el comandament va replicar: “senyoria, no exageri”. Sembla que és normalíssim tenir més d'un centenar de bombones de butà a casa.

Sense oblidar que un dels terroristes, Younes Abouyaaqoub, va fugir per la Diagonal malgrat l'operació gàbia muntada. El vehicle va rebre una desena d'impactes sense aturar-lo.

A més, el Parlament va atorgar a la policia de la Generalitat la medalla d'or perquè eren els moments àlgids del procés i van demostrar que, en teoria, eren una estructura d'estat. Una mesura inèdita fins aleshores: mai no s'havia condecorat un cos policial després d'un atemptat amb setze víctimes mortals.

Tot i això, el pitjor de tot és que l'independentisme va alimentar la versió que l'Estat, a través del CNI, havia mutat cap a una altra banda o fins i tot encoratjat l'atac terrorista. Cal estar brunzit. A aquesta versió dels fets li van donar pista no només dirigents de Junts sinó també TV3 o d'agents dels Mossos.

Tampoc no m'estranya. Recordeu-vos d'aquella vegada que es va trobar una bomba de la Guerra Civil en una platja de la Barceloneta i van sospitar que l'Armada l'havia deixat expressament per fotre la temporada turística.

Finalment, hi ha allò de la comissió d'investigació de Pegasus, que és més del mateix: com són de dolents els espanyols, espiant tothom. Però el mateix: El Suprem acaba de donar carpetada a l'assumpte: el CNI no va espiar Torra.

L'independentisme segueix amb la matraca que és "el cas d'espionatge a líders polítics més gran d'Europa". I, al seu dia, ja el van batejar amb el nom “Catalangate” per comparar-ho al Watergate.

En canvi, recordo el presumpte espionatge dels Mossos va quedar gens. El Parlament va crear, a instàncies de l'oposició, una comissió d'investigació sobre l'assumpte. I li va donar carpetada el mateix dia amb els vots de Junts, ERC i la CUP.

En fi, això. Els de Junts s'han fet espanyols. Ara ja no és la DUI, sinó el català a la UE, al Congrés i un parell de comissions de recerca. Magre consol.

Per dissimular han jugat el gat i el ratolí fins a l'últim minut. I ho han venut, també els d'ERC per la part que els toca, com un gran èxit. Per descomptat, també els de TV3. Cal mantenir encesa la flama del procés.