Docents trepes i fugitius del guix

Ja vam esmentar en anteriors apartats que un estudi psiquiàtric de la Vall d'Hebron va demostrar l'any 2015 que la qualitat docent nacional era la correcta i que la causa del fracàs escolar era externa a aquests bons professionals.

Dos anys més tard, un estudi realitzat pels economistes de la Universitat de Barcelona, Jorge Calero i Oriol Escardíbul, determinava que un mal professor només influeix en un 6% del rendiment escolar. Així ho indicava un treball publicat el febrer del 2017 per les fundacions Ramón Areces juntament amb Europa Sociedad y Educación.

En altres paraules, pesa molt més la motivació pròpia de l'estudiant, un 94%, que la del docent, un 6%. Tot i això, ja se sap que ningú és perfecte i que de vegades hi ha alguns educadors que han de ser corregits.

Aquests professors haurien de ser avisats de les seves patinades, encara que, i com que no els agrada l'aula, aconsegueixen escapar d'ella. Aquests personatges viuen més preocupats pels galons que pels alumnes. A més, els encanten les reunions, els actes socials i les figuracions que alimentin la seva autoestima, però a costa de la qualitat educativa.

Pot ser que un docent així arribi a coordinador de cicle, cap d'estudis o fins i tot director per delegar la seva tasca als altres sota l'aparença de treballar molt, però solucionar molt poc. Els alumnes, que d'estúpids no en tenen ni un pèl, ben aviat el calen.

Posem, per exemple, un professor d'un centre del Baix Llobregat. Allí el cap d'estudis, fervorós, creient en la innovació i les TIC, va anar derivant les seves antigues obligacions als tutors mentre informatitzava cada dia més l'institut. Sota l'aparença de modernitat i eficiència, aquest anava descarregant-se de feina a costa d'altres.

Si abans ell havia de portar les faltes dels escolars absents, la feina va ser transferida als mentors de grup, si les entrevistes amb els pares per exclusió dels seus fills les havia d'executar ell, per art de màgia van passar a les mans dels tutors, i així una obligació darrere l'altra. Al final, i després de moltes disputes amb companys, va abandonar l'aula un dia per formar part d'un grup d'experts al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. En fi, que l'individu va arribar al seu destí engrossint la ideologia pedagògica vigent sense reduir el fracàs escolar latent.