Quan Dimitir és tan sols un nom rus

Gemma Ubasart, consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, deia aquest dijous des del Parlament que no pensa dimitir. Assegura que seria "el més fàcil, però no en seria responsable". És tot el contrari: el més senzill és continuar cobrant 120.000 euros anuals fins a les eleccions del 12 de maig, no moure ni un dit ni assumir responsabilitats.

De fet, el més complicat és plegar. Assumir que no has estat a l'altura, encara que no sigui responsabilitat estrictament teva, i que no has sabut resoldre els problemes. És qüestió d'ètica, d'enviar un missatge a la societat que el polític és tan responsable, que dimiteix quan per primera vegada una funcionària és assassinada a una presó.

Dimitir és una paraula que no existeix en català

Això no obstant, ningú dimiteix mai a Catalunya. Recordo un alcalde, Àlex Garrido de Manlleu, que va ser expulsat d'un bar de Platja d'Aro perquè anava borratxo. Algú va gravar les imatges, es van difondre i ell va assegurar que dimitia, que els representants públics "han de ser exemplars". Al cap d'uns quants dies l'alcalde s'ho va pensar, se'n va anar a meditar uns dies a Montserrat i va decidir seguir al seu càrrec. Dimitir? Un nom rus.

És curiós, a Catalunya només hem vist dimitir els últims anys consellers abans del referèndum de l'u d'octubre. Van ser els més llestos: es van estalviar causes penals, potser la presó o anar-se'n en un maleter per res. Ni hi va haver república, ni hi havia estructures d'Estat, ni hi havia unitat. Més enllà d'ells, aquí ningú ho deixa.

Realment, això de Gemma Ubasart és coherent amb el partit que l'ha fet consellera. Ningú va dimitir després d'un informe PISA, amb la crisi d'inseguretat a diverses ciutats de Catalunya ni amb la planificació nul·la davant la sequera. A Cambray, el responsable d'Educació més qüestionat, el va haver de fer fora Pere Aragonès.

Potser Esquerra no entén la política com allò que hauria de ser: un servei temporal, públic i pensant en el bé comú. Quan tots els funcionaris de presons demanen diverses dimissions, és per alguna cosa. Estem parlant de la mort d'una treballadora on queda clar que els protocols han fallat. Algú hauria d'assumir la responsabilitat i el departament anunciar les mesures perquè no torna a succeir.

En lloc d'això, hem hagut d'esperar vuit dies per escoltar la Gemma Ubasart. Una setmana sense obrir boca, mentre els funcionaris de presons esclataven. Ara, en lloc de demanar perdó, ha estirat excuses i ningú de Justícia, ningú, dimitirà. El missatge? S'està massa bé a l'administració pública per deixar-la.

Els mateixos que confonen dimitir amb un nom rus, el 12 de maig es posaran les mans al capdavant i diran que la culpa és de tiktok, que la gent vota partits d'ordre perquè falten tallers, educació i més documentals sobre l'extrema dreta. Ells, que han fet de la política una manera de viure i de guanyar més diners que en tota la seva vida, són incapaços de veure que aquest canvi sociològic és, bàsicament, culpa seva.