Diari de campanya, dia 16: Per fi s'acaba i no hi ha res segur

Estimats lectors, esteu de sort. Els polítics, a partir d’aquesta mitjanit, ja no poden seguir donant-nos la murga. Ja no poden demanar-nos el vot ni tampoc prometre coses que saben que mai compliran.

A partir de diumenge ja tots s’obliden de nou de nosaltres. I, com a molt, algú els retraurà el sentit del seu vot per què no els agradarà el resultat obtingut. 

La campanya electoral ha posat punt i final aquest divendres amb un esforç final de tots els partits per aconseguir la victòria. Tot i que aquesta, segons els trackings interns, està només en mans d’un parell. Uns jugant-se la primera posició, altres la quarta i alguns no passar a ser residuals, tots els dirigents nacionals van desembarcar a Catalunya i els catalans van sortir als nostres carrers -excepte els de Junts que ho van fer als de França-.

El PP és qui va fer un major esforç en aquest darrer dia per demanar el vot. Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso van ser al costat d’Alejandro Fernández i van tenir ambdós actes en solitari per aconseguir convèncer als constitucionalistes que l’opció popular és la que més convé a Catalunya. Es juguen la quarta plaça amb Vox que, com tota la setmana, ha tingut a Santiago Abascal com a company d’escenari d’Ignacio Garriga.

Pedro Sánchez, president del Govern espanyol i secretari general del PSOE, va tornar a fer un passeig sorpresa com el del dia de la seva reaparició a la Feria d’Abril de Barcelona. Després d’una campanya en la qual no havia sortit de Barcelona, buscant el vot de Ciutadans que es va quedar a casa l’any 2021, aquest divendres ha aparegut pels carrers de Tarragona després de fer nit a Barcelona.

Tot i que va coincidir en temps i hora amb Isabel Díaz Ayuso, la seva principal enemiga política, no es van trobar. Hauria estat una bona ocasió. A la tarda el cap de l’executiu espanyol va deixar una de les imatges d’aquesta campanya, enfundant-se una camisa amb la cara de Salvador Illa durant el seu discurs enmig d’una gran aclamació d’una militància socialista embogida pel seu líder.

Carles Puigdemont, que al tancament de l’edició d’aquest diari no havia tornat a Catalunya, malgrat que en les últimes hores s’havia disparat el rumor de que podria fer-ho per rendibilitzar la seva detenció, va demanar des d’Argelers sur Mer poder agrupar el vot independentista per evitar que el Govern de la Generalitat “estigui supeditat a Madrid”.

El candidat de Junts alertava així d’un possible pacte entre el PSC, ERC i els Comuns per fer president a Illa. Un tripartit 3.0, vaja. Després que es fes públic que Mossos fora de servei li prestaven protecció a França, l’expresident va titllar de “vergonyós” que es qüestioni això. I Pere Aragonès, conscient de que es juga els mateixos vots amb Puigdemont, va fer el mateix. 

Aquest divendres la negativa del PP i Junts a no participar a darrera hora al debat de la Cadena Ser i El País, sumat al vet del Grup Prisa a Ciutadans, Vox i la CUP, va obligar els organitzadors a suspendre el darrer debat previst en aquesta campanya electoral. Un debat que, de ben segur, hauria donat joc tenint en compte lo renyida que està la carrera cap a les urnes del proper diumenge.