Twitter, @Albiol_XG, e-Notícies Desallotjament a Badalona: aquest és el camí
Xavier Albiol està simplement complint amb la seva feina, part de la qual és, en efecte, vetllar pel famós “dret a l’habitatge”
Estan indignats els progressistes perquè l'alcalde Albiol, recolzat pel 55% dels vots, ha fet exactament el que va dir que faria. En aquest cas, desallotjar unes antigues instal·lacions educatives on s'amuntonaven 400 persones que havien convertit el barri en un caos de prostitució, narcotràfic i delinqüència (incloent-hi un assassinat).
En els moments lliures que els queden quan no estan exaltant el terrorisme islàmic, la bona gent de Podem han protestat a les xarxes socials. Per exemple, Ione Belarra, en els cims de la idiotesa humana, ha publicat el següent post: “Això és una vergonya absoluta del feixista Albiol. 400 persones vulnerables que no tenen on anar. El dret a l'habitatge a Catalunya implosiona per moments”.
Ione Belarra, en els cims de l'idiotesa humana, ha publicat aquesta publicació | Twitter, @ionebelarra
Ione Belarra no menciona que la crisi d'habitatge s'ha produït sota un govern ininterromput d'esquerres des del 2018, del qual ella mateixa va formar part durant alguns anys, cobrant uns salaris hermosíssims que l'han mantingut ben lluny de qualsevol vulnerabilitat.
El concepte clau aquí és “vulnerable”. El veí que paga els seus impostos, les seves taxes municipals, que pateix la convivència amb indesitjables vinguts de les cultures més endarrerides i bàrbares i que aspira a no ser assassinat o violat a les portes de casa seva: aquesta persona aparentment és invulnerable, més o menys com Superman. Un cas diferent és el del machetero africà, el ionqui rabiós, el carterista de mitjanit i el violador marroquí: aquestes persones són vulnerables, fràgils, delicades com figuretes de porcellana. Un buf d'aire i es desfan, com cendra al vent.
Prenem per exemple l'atemptat a la platja de Sidney: segons l'esquerra, els vulnerables són els dos assassins que van metrallar les famílies que celebraven Hanukkà a la platja. Prenem els escàndols de l'explotació sexual de nenes angleses per hordes pakistaneses: els vulnerables són els qui esclavitzaven i violaven les menors.
Per algun motiu mai no es preocupen pel pare de família angoixat per la inflació ni per l'àvia que no pot sortir al carrer quan es pon el sol, o si se'n recorden d'ells és només per insultar-los: feixistes, racistes, xenòfobs. Després els votants no voten els qui els insulten i els progressistes parlen d’“avanç del feixisme”. En aquestes estem.
Xavier Albiol està simplement complint amb la seva feina, part de la qual és, efectivament, vetllar pel famós “dret a l'habitatge”, ja que els drets no es poden exercir de qualsevol manera. Jo tinc dret a la llibertat de moviments, però no a circular pel carril esquerre de l'autopista. De la mateixa manera, tinc dret a l'habitatge, però no a muntar un gueto infernal en un antic institut i convertir un barri de gent treballadora en una zona sense llei. Ben fet per l'alcalde, aquest és el camí.
Més notícies: