Què ens costa un pres a Catalunya?

Fa pocs mesos el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, compareixia en el Ple del Parlament i llençava la següent dada: la despesa diària mitjana d’un pres a Catalunya és de 141,20 euros.

Cert? Fals? O una dada cuinada per estalviar-se l’esvalot dels diputats presents al Ple?

No és informació estèril saber aquest cost, així com disposar de la comparativa de costos entre diferents sistemes penitenciaris, en primer lloc, per la imprescindible transparència de tot servei públic, i, en segon lloc, perquè amb la comparativa el ciutadà té més eines d’opinió i judici sobre la despesa pública i la destinació d’impostos.

Així doncs, aquesta és la pretensió: informar i donar perspectiva.

El Consell d’Europa, amb verificadors i analistes de la Universitat de Lausana (Suïssa), ofereix estadístics anuals sobre empresonaments i execució penal dels diferents estats membres. Entre aquestes dades hi trobem la referent a costos abonats en execució penal.

La recopilació d’aquestes dades és feina feixuga, i això suposa cert retard en obtenir les xifres de present. En aquest sentit, les darreres dades oficials de que es disposa són de l’any 2022. I si el que es pretén es saber les dades de present, hauríem de fer una projecció a partir de la tendència d’increment de despesa anual.

TAULA 1: COST DE PRESÓ PER INTERN I DIA, ANY 2022*

*La projecció del cost de presó per dia i intern s’obté a partir de les dades oficials del Consell d’Europa del 2022 actualitzat amb la mitjana d’ increment de despesa penitenciària a Catalunya entre els anys 2018-2022 Increment anual mitjana de despesa: 8,23% (32,9% / 4 = 8,23%)

Utilitzarem aquestes xifres oficials, les que facilita el Consell d’Europa, per tal de comparar les despeses entre sistemes penitenciaris. La manera més entenedora de fer aquesta comparativa és comptabilitzar el cost de presó per intern i dia, ja que si anéssim a despeses totals sempre ens quedaria saber quants interns suporta cadascun dels estats.

Ja veiem que entre les dades que facilita el Consell d’Europa i les dades donades pel conseller de Justícia a finals de l’any 2024 hi ha una diferència més que notable, a l’alça en 51,42€ intern/dia si considerem dades oficials del 2022 o de 84,52€ si considerem la projecció de despesa fins el 2024.

Molt probablement el Sr. Espadaler va fer números de manera esbiaixada i oblidà alguna despesa que altre, ja que hi ha costos destinats a presons que no corresponen al seu propi departament. En aquest sentit, les dades facilitades pel Consell d’Europa són molt complertes ja que sí inclouen despeses en educació o sanitat penitenciària, per exemple, que a Catalunya responen a partides pressupostàries d’altres departaments, o bé despeses atribuïbles a la conselleria d’interior com són els trasllats i la vigilància perifèrica de centres.

Així, els costos del informe del Consell d’Europa inclouen despeses en seguretat, en assistència sanitària, psiquiàtrica i farmacològica, en menjar, els costos en ocupació a presos, les depeses en programes i activitats de tractament, en toxicomanies, lúdiques, educatives, formatives i acadèmiques, el manteniment dels centres i altres serveis públics, el trasllats de presos i la vigilància exterior dels centres a càrrec de Mossos d’Esquadra, etc.

TAULA 2: CREIXEMENT EN 5 ANYS DE LA DESPESA PER INTERN I DIA

La taula 2 ens permet veure com mentre en quatre anys la despesa per cada pres i dia a l’Estat Espanyol s’incrementava amb un 19,4%, a Catalunya aquesta mateixa despesa creixia en aquest mateix període en un 32,9%.

Aquesta diferència entre el cost per pres i dia en els darrers cinc anys entre l’administració autonòmica catalana i l’estatal representa que a Catalunya l’estada a presó d’una persona hagi estat 2,45 vegades superior que si el compliment de condemna hagués estat en un centre gestionat per l’Estat.

Amb aquestes dades seria desitjable i d’esperar una correspondència entre inversió i resultats. És a dir, que les dades de reinserció de presos a Catalunya fos proporcional a la despesa comparada, una taxa d’eficiència en la rehabilitació 2,5 vegades superior aquí a Catalunya que a la resta d’Espanya.

I molt ens temem que no és així! Si més no esperem que els diputats/diputades del Parlament de Catalunya no plantegin preguntes a l’executiu sobre la taxa de reinserció, ja que molt probablement (com ja hem vist amb anterioritat) l’administració es treguin del barret la famosa “taxa de reincidència penitenciària” en la que 8 de cada 10 presos en presons catalanes no reincideixen. Una taxa, val a dir, centrada en criteris que no superen cap test de credibilitat o homologació (ja que entre d’altres badomies limita el seguiment dels que surten de presó a 5 anys i, sempre i quan, el reingrés sigui en un centre penitenciari català).

Tot sembla indicar, tenint en compte les enormes dificultats comparatives entre sistemes penitenciaris i com també resumia en un informe de la pròpia conselleria d’Interior, que la taxa de reincidència penal o judicial en tots els països de la UE a dos anys es situava entre el 30 i el 50%, per exemple a França era del 45,4% mentre a Catalunya era del 53% el 2020.

Amb aquestes dates i aquests dispendis cal plantejar-se quines despeses en matèria penitenciària són supèrflues i evitables en tant suposen una ínfima repercussió amb l’objectiu final de la condemna, la reinserció.

Aquesta inducció a la reflexió a partir de costos i rendiments de l’execució penal millor que no l’assumeixin els actuals gestors, que curiosament des de fa anys i panys conformen l’etern sottogoverno penitenciari. Si així fos, no seria d’estranyar la continuïtat en l’artificialitat pressupostària combinada amb retallades salarials o de plantilla, doncs si prou han acostumat als treballadors penitenciaris a les agressions en mans d’interns (any 2024, 555 funcionaris agredits a les presons catalanes) no els hi ve d’aquí afegir-hi una nova fuetada institucional.