A Collboni li 'molesta' Twitter

Dins aquest postureig vestit i somriure perenne que respon al nom de Jaume Collboni no podia faltar la seva fugida de Twitter. L'alcalde-aparador de Barcelona, sempre atent a l'última moda 'woke', havia de mostrar públicament la seva denúncia sobre la “degradació” de Twitter, que assegura s'ha accentuat notablement, en la seva visió com a “polític demòcrata i ciutadà compromès amb les llibertats i el progrés”. Aquesta decisió ha motivat que Daniel Sirera, president del grup del PP al consistori barceloní, li hagi recordat que cada vegada és més difícil interactuar amb un alcalde tancat a la torre d'ivori.

Però parlem de la degradació que denuncia l'alcalde. Jo també estic molt preocupat per la “degradació” que estan patint els barcelonins castellanoparlants, els drets civils dels quals estan sent “degradats” per l'actuació del “demòcrata” Collboni. Per exemple, quan acomiada treballadors municipals temporals – com el cuiner personal, un clarinetista i empleats de la neteja – per no tenir un certificat que acrediti el domini del català.

Com si per fer un estofat, tocar una simfonia i garantir la higiene de l'espai públic fos imprescindible dominar els pronoms febles i pronunciar adequadament l'he oberta i l'he tancada. Collboni no entén que Barcelona és Espanya, l'espanyol és la llengua comuna a tots els espanyols i tots els ciutadans han de tenir el mateix accés a les feines públiques.

També em preocupa la “degradació” de Twitter com a eina de xivateig lingüístic en què s'assenyala dependents, cambrers, treballadors i comerciants per parlar en espanyol, perquè els usuaris els boicotegin i així provocar acomiadaments o el tancament dels negocis.

Plataforma per la Llengua és especialment activa en aquest camp, i el govern municipal de Barcelona on ha estat Collboni ha subvencionat aquesta entitat hispanòfoba. I temo que ho continuarà fent malgrat que aquesta associació es dedicava a espiar la llengua en què parlaven els nens als patis de les escoles sense demanar permís als seus pares.

També em preocupa la degradació de les comunicacions de l'Ajuntament de Barcelona amb els ciutadans. A la cartelleria, retolació i senyals de trànsit el castellà és pràcticament inexistent. Vegeu els pasquins que es pengen als portals, convocant reunions amb els veïns, i ho comprovaran. O recordem com el govern municipal en què Collboni fa temps que ha difós, durant anys, cartells amb el text en català, tagal, àrab i urdú, però no en espanyol. I observen els rètols als equipaments municipals, del castellà, amb prou feines hi ha rastre.

Però això no preocupa a Collboni, el que l'afecta és la “degradació” de Twitter. La “degradació” de Barcelona com a paradís per a delinqüents que apunyalen, violen, agredeixen, roben i saquegen no està entre els assumptes que li prenen el son. Ni els atacs als turistes, atès que Collboni segueix “dialogant” amb els partits i col·lectius que prediquen la turismofòbia per convertir Barcelona en una ciutat tancada al món, i els acabarà incorporant a l'equip de govern municipal.

Amb l'excusa d'atacar el model econòmic del turisme es busca empobrir la ciutat, perquè sigui cada dia més dependent d'uns col·lectius fanatitzats que busquen acabar amb la llibertat individual. Però a Collboni el “preocupa” Twitter. Més li hauria de preocupar el fet que estigui a punt d'incorporar els colpistes d'ERC al govern municipal.

I després vindran els “turismofòbics” dels Comuns.