e-NotíciesOPINIÓ
Les cinc lliçons de la ressaca gallega
El PSOE s'ha rendit a nivell regional per conservar la Moncloa, Vox ni està ni se l'espera i sembla que l'esquerra errejonística es conforma amb un rol purament ornamental
- Respecte del PP, la jornada electoral de diumenge sembla confirmar que el partit es limitarà a passar l'estona veient com tot s'ensorra al voltant seu. El PSOE s'ha rendit en l'àmbit regional per conservar la Moncloa, Vox ni està ni se l'espera, l'esquerra errejonística sembla conformar-se amb un rol purament ornamental i els regionalismes es gaudeixen a si mateixos com a contenidors d'ocurrències folklòriques, batalles lingüístiques i altres engrunes.
- Pel que fa al PSOE, des que va decidir abandonar el socialisme per abraçar el sanxisme, l'únic que se sap és que ha decidit enarborar tota mena d'estendards embogits: les dolces pistoleres de Bildu, les històries jonqueristes, el freak circus de Waterloo, les dones amb penis de Telecinco, el comunisme Armani de Yolanda & Co., etc. Aquest monumental aldarull no és més que un castell de cartes edificat sobre les esquerdes del sistema electoral. Quan finalment sigui escombrat de la faç de la terra, el sanxisme abocarà al socialisme a una llarga època de penitència i contricció, els responsables de la qual seran, a parts iguals, el babau de la Moncloa i tots els que van riure les gràcies renunciant a tot escrúpol moral.
El sanxisme abocarà el socialisme a una llarga època de penitència i contricció |
E-Noticies - Yolanda no sembla tenir gaire problema amb cap futur possible. Ella és feliç fent petons als banquers, als papes de Roma i als presentadors de televisió. La seva aspiració sempre va ser liquidar l'esquerra contestatària i posar aquesta borsa de vots al servei de l'Ibex-35, esgarrapant, això sí, algunes reformes ridícules en temes com la cura dels gats o les infusions de poleo menta.
- El cas de Podem ja no mereix ser tractat com a qüestió política sinó com a acudit d'opereta bufa. Havent aconseguit el 0,2% dels vots (per darrere dels activistes del PACMA) cal preguntar-se qui és aquesta “gent” en nom de la qual encara deixen anar sermons interminables. Per descomptat, la “gent” no són els votants, que els han deixat a les riberes mateixes del no-ser, des d'on els seus discursos i soflames, punys a l'aire, sonen com els últims grinyols d'un motor en sinistre total. El millor vindrà amb la campanya de les europees, on Irene recorrerà Espanya vociferant grupets de senyores atordides, en petits ateneus de barri, èbria de supèrbia i insignificança. Quan per fi desapareguin, com els trobarem a faltar.
- Pel que fa a Vox, convindria que en algun moment ens expliquessin de què s'estan morint ells solets. Des de fora no s'entén res. Tenen alguns negres, la Verge de Covadonga, Buxadé avergonyit del seu falangisme i Ortega-Smith sempre disposat a assumir moments històrics que per algun motiu no acaben mai d'arribar. Tot es desinfla, tot empal·lideix. El vot útil acabarà amb ells i ningú no els enyorarà gaire.
Més notícies:
