Sóc català, a quin impost vols que et guanyi?

La setmana passada l'impost de successions tornava a ser notícia a Catalunya. Junts exigia l'eliminació de successions per poder aprovar els pressupostos de la Generalitat, cosa que no entra als plans d'Esquerra. Els republicans no volen rebaixar els ingressos i renunciar a trobar vies alternatives de finançament o reduir despeses que probablement són totalment prescindibles. És més fàcil recaptar que optimitzar a l'administració pública.

El cas és que avui dia només hi ha tres comunitats amb una fiscalitat tan alta a Espanya. Catalunya, Castella-la Manxa i Astúries són les úniques on no hi ha una bonificació gairebé integra de l'impost de successions i donacions. Per la mateixa herència, a les Balears no es pagarà absolutament res, així com a Galícia, Cantàbria o Andalusia. Catalunya és ara mateix la segona comunitat de l'Estat on aquest impost és més alt, només superada per Astúries.

La càrrega fiscal a Catalunya és molt elevada, no estic descobrint res de nou. Normalment, hauria d'anar associada a serveis públics eficients, però ja saben que no és el cas. No cal explicar l'estat de l'educació o la sanitat a Catalunya, de manera que pagar més no significa en cap cas rebre millors serveis. Estem parlant d'impostos que recapta i es queda la Generalitat de Catalunya, recordin.

Passa una cosa semblant amb l'impost de transmissió patrimonial, l'ITP, que un paga quan compra un habitatge de segona mà. Si no és menor de 32 anys i la seva renda no supera els 30.000, l'impost és del 10%. És a dir, per una casa de 300.000 euros, a més, pagarem 30.000 euros a l'Agència Tributària de Catalunya. Si un es compra un habitatge del mateix preu a Madrid, la taxa és del 6%, de manera que només pagarà 18.000 euros, 12.000 menys que a Catalunya. L'ITP és del 4% al País Basc, del 8% a les Illes Balears, el 7% a Andalusia, el 8% a Extremadura i el 8% a Astúries.

A més a més, els catalans som la comunitat d'Espanya amb més impostos propis, més enllà dels que ja són comuns a tot Espanya. En alguna cosa sí que som els primers. Ara que l'economia de Madrid ens ha superat i que Andalusia ja compta amb més autònoms que nosaltres sempre podem explicar que guanyem en impostos. Tenim 15 taxes pròpies, amb les quals recaptem més de 863 milions d'euros, no està gens malament.

Cal tenir en compte que a Catalunya tenim el doble d‟impostos propis que a València, que és la segona comunitat amb més taxes pròpies. Madrid, per exemple, no en té cap. Podríem aïllar-la de l'equació pel fet de ser la capital, però és que les Balears, Cantàbria i La Rioja només compten amb quatre impostos propis.

Impostos per generar dependència de l'administració

És evident que és una qüestió política i ideològica. Catalunya opta per recaptar el màxim possible i aposta per rendes garantides, ajuts i altres despeses estratosfèriques com ara TV3, amb un pressupost de més de 300 milions d'euros anuals. Ara sembla que Junts per Catalunya aposta per un discurs fiscal diferent, que advoqui per la davallada d'impostos i per la competitivitat empresarial. Tot i això, en els últims anys, els de Puigdemont van governar, van pujar alguns d'aquests impostos i en van crear d'altres de nous.

La càrrega impositiva a Catalunya és exagerada. Som els que més paguem per tot i no hi ha un retorn evident. L'argument del dèficit fiscal no ho pot tapar tot, no pot ser així. La Generalitat, com fa qualsevol empresa privada, hauria de poder optimitzar els recursos, deixar de crear agències catalanes de tot i entendre que si les altres comunitats ens superen és perquè són més competitives. Així de simple.