Carles Puigdemont és el rei
És la Daenerys Targaryen del processisme. Ell sap vestir-se com ningú d'home d'estat, polític que està per sobre del bé i el mal, de messies, de guru i de líder espiritual.
Recorden la famosa frase de Pep Guardiola dient que Mourinho era “el puto amo” a les rodes de premsa? Doncs amb Carles Puigdemont podríem, més o menys, aplicar el mateix.
Carles Puigdemont és el rei. El rei de l'engany, és clar. No hi ha ningú com ell a la política catalana que tingui la capacitat de vendre fum i enganyar tothom. I és una cosa que cal reconèixer. En això no té rival.
Amb la seva roda de premsa de dijous passat, va quedar clar que Carles Puigdemont tornarà a utilitzar la mateixa tàctica que ja va utilitzar altres vegades. I el més curiós és que, en part, li funcionarà. “Torna el president legítim”, ja clamen els fans.
Amb la mediocritat abundant en la política catalana (amb algunes poques excepcions), l'oratòria del líder de Junts juga a favor seu. Ell sap vestir-se d'home d'estat, de polític que està per sobre del bé i del mal, de messies, de guru i de líder espiritual. És la Daenerys Targaryen del processisme.
Puigdemont ja no convencerà aquells independentistes que van decidir fa temps no votar cap responsable polític dels fets d'octubre del 2017. Aquests se seguiran quedant a casa o optaran per votar Sílvia Orriols.
Tot i això, compte amb el vot processista, el d'aquells il·lusos que encara creuen en el processisme útil. Difícilment Puigdemont guanyarà les eleccions, però el que segur que guanyarà és la lluita que manté Junts amb ERC per veure qui queda darrere Salvador Illa. I aquesta és la veritable lluita dels juntaires.
Puigdemont ja ha deixat clar que només tornarà “si tinc els suports necessaris per ser investits”. Vaja, que o canvien molt les coses fins al 12 de maig o serà complicat veure'l pel Parlament.
Però això és igual: aquí el més important és fer campanya, enfonsar ERC i després ja veurem. I per fer-ho, Puigdemont sap jugar com ningú a les cartes del sentimentalisme, el xantatge emocional, les promeses buides i les amenaces a Pedro Sánchez. Un Pedro Sánchez a qui, per cert, ha lligat el seu projecte de futur. I no és d'estranyar. Perquè mentre hi hagi Pedro Sánchez, hi haurà Puigdemont. I mentre hi hagi Puigdemont, hi haurà Pedro Sánchez.
Més notícies: