Alejandro Fernandez observant una manifestació independentista
OPINIÓ

Cada vegada més indepes somien tenir un Alejandro Fernández entre els seus

El de Tarragona desferma passions entre molts indepes en xarxes, que lamenten que sigui del Partit Popular malgrat el discurs sobre ordre i ideologia al Parlament

Alejandro Fernández s'ha convertit en el Parlament en l'antítesi del processisme i de les incoherències de l'esquerra woke catalana. Les seves intervencions corren com la pólvora en xarxes socials i no és estrany. Alejandro té educació, és intel·ligent i comunica com pocs des de la ironia i l'eloqüència. Un estarà més o menys d'acord amb ell i el seu partit polític, però la veritat és que és dels parlamentaris catalans amb més incidència.

El líder del PP català -fins que Feijóo no digui el contrari- s'ha convertit en l'altaveu de la dreta i l'ordre al Parlament. Després de desertar Junts i sumar-se al progressisme, només el seu Partit Popular i Vox posen damunt la taula la deixadesa política, la "Catalunya del no" que tan bé va retratar Fernández fa uns dies. I, és clar, quan Alejandro no planta cara al Procés i basa el seu discurs en, per exemple, el que ha passat a la presó de Mas Enric, passa una cosa molt curiosa. Ho he comprovat i mateix a les meves xarxes socials: hi ha molts indepes que l'aplaudeixen i que lamenten que "sigui del PP".

Plànol mitjà d'Alejandro Fernández de perfil, parlant des del faristol del Parlament de Catalunya amb un vestit marró

Crec que realment estan tristos per no poder votar Alejandro Fernández segons els seus principis, encara que de vegades es comença per aquí i s'acaba agafant la papereta del PP el 12 de maig. El que els passa, i els entenc, és que somien que algú de la seva ideologia indepe faci un discurs així i baixi del vaixell del progressisme reaccionari. Cada cop més catalans estan farts del bonisme, que el Govern menyspreï el sentit comú i posi el focus els culpables i no en les víctimes.

"Li dono la raó, encara que no sigui sant de la meva devoció", "Parla molt bé i s'explica molt bé. No el votaré mai, però li reconec aquesta virtut". "Llàstima que estigui al PP, però parla clar". Són simplement alguns dels missatges en xarxes després de sentir Alejandro Fernández recordar-li a la consellera de Justícia que la presó no és “un balneari estiuenc”.

En unes eleccions normals, on la bandera no polaritzés el vot, Alejandro Fernández recolliria molts més vots dels que tindrà el 12 de maig. Hi ha moltíssima gent òrfena de projecte polític que no vota allò que realment sent per la bandera. I això hauria de fer reflexionar també algun partit processista i fins i tot Sílvia Orriols.

Muntatge de tots els caps de partit a Catalunya

Hi ha una bossa d'electors, cada cop més gran, que exigeix ordre. Votants, probablement independentistes o nacionalistes, que estan farts de Tània Verge, del bonisme de Joan Ignasi Elena o de la Catalunya dels impostos i les ajudes. Roger Montañola em diria que ell ja ho va intentar i que pocs el van votar i té raó. Tot i això, el canvi sociològic és imparable.

Alejandro Fernández sap que les eleccions li aniran bé i que encara li anirien millor si la gent votés el candidat més enllà de la seva relació amb la independència de Catalunya. Potser aquest nou independentisme d'ordre tingui en Sílvia Orriols la seva resposta, si l'alcaldessa de Ripoll fa el pas i comença a fer campanya. D'espai electoral en té, que no en tingui cap dubte.

➡️ Opinió

Més notícies: