Cap a un conflicte civil

Ara sí que Catalunya s'encamina amb pas lent però segur cap a un conflicte civil. Només cal veure les declaracions de la portaveu del govern català, Patrícia Plaja.

“La manifestació d'aquest cap de setmana a Barcelona no és a favor de, res és una vegada més en contra dels catalans, és una manifestació anticatalanista”, ha afirmat en roda de premsa oficial.

“Són aquesta gent que no aporta, que no suma, que no volen construir i que simplement l'únic que tenen és catalanofòbia i critiquen tot el que surt de Catalunya”, ha afegit.

Ergo, Catalunya són ells. I m'estalviaré, per falta d'espai, cap referència al terme “construir” perquè només cal veure els danys polítics, econòmics, socials i fins i tot morals provocats pel procés. No ha quedat res dret.

Ho deia a més el mateix dia, gairebé a la mateixa hora, que la Societat Civil Catalana presentava la convocatòria de la manifestació als mitjans. Deuen estar preocupats per un eventual èxit de convocatòria.

Perquè Patrícia Plaja ha esborrat de cop tots els catalans que s'oposen al procés: són mals catalans. Tot i que cal remarcar una cosa: quan parla la portaveu del Govern no ho fa a títol individual. Parla en nom de tot el Govern. Ho dic per experiència.

Per tant, ho fa també en nom del president Pere Aragonès o dels consellers Laura Vilagrà (Presidència), Roger Torrent (Empresa), Natàlia Mas (Economia), Tània Verge (Feminisme), Meritxell Serret (Exteriors), Anna Simó (Educació).

També Quim Nadal (Universitats), David Mascort (Acció Climàtica), Joan Ignasi Elena (Interior), Ester Capella (Territori), Manel Balcells (Sanitat), Carles Campuzano (Drets Socials), Natàlia Garriga (Cultura) i Gemma Ubasart (Justícia).

Sort que no era a la sala perquè m'hauria remogut al seient. O mossegat la llengua. Tampoc no tinc notícies que hi hagués, entre els col·legues de la premsa, cap mostra de desaprovació o almenys una repregunta.

L'amnistia de Pedro Sánchez engrandeix la fractura social. Sembla que els indepes són els únics catalans bons. Al cap i a la fi s'amnistia, després de la caiguda de les dictadures, aquells que no van fer res de dolent. Que van lluitar per la llibertat.

Compte perquè la societat catalana ja està escindida en dues parts. I no aguantarà deu anys més d'alta tensió. Vicens Vives ja recordava a la seva “Notícia de Catalunya” que, “als cinc últims segles”, s'havien viscut “onze revolucions”. Teníem el rècord a Europa per sobre de Castella, França, Països Baixos i Anglaterra.

En efecte, això de l'oasi català ha estat sovint un mite entre el bandolerisme dels segles XVI i XVII, les guerres carlines, quan mataven pels carrers o la ciutat de les bombes.

Compte que estan jugant amb foc novament.