Que el bombin, Santos!

19 de febrer de l'any 2024. Al voltant de les 10 del matí, després d'un copiós esmorzar al bufet de l'hotel Eurostars San Lázaro, on em vaig trobar amb alguns companys amb qui vam comentar la jugada, rebo una trucada al telèfon mòbil. És d'una persona coneguda en l'àmbit professional, amb qui amb el pas del temps hem teixit una relació d'amistat. Malgrat les diferències ideològiques. Doncs és una de les persones que més a prop ha tingut Pedro Sánchez a l'hora de conformar equips.

La seva trucada no em resulta estranya, ja que parlem sovint. Però en la breu conversa, que no devia durar més de dos minuts, em diu: "Posa l'ull sobre Santos Cerdán, que quan pensàvem que anava amb Marlaska a les presons basques a acostar presos d'ETA, anàvem equivocats. Anava a fer els seus propis negocis". Quina bomba, vaig pensar... Santos: l'home gris, ambiciós, malèvol i cretí, el que va donar ordres de boicotejar la presentació del meu darrer llibre i el que em va vetar l'accés a la seu del PSOE. Era la meva oportunitat.

Aquell dia vaig iniciar una investigació exhaustiva sobre el personatge. Vaig desplaçar-me a Milagro, Navarra, el seu municipi natal. El primer que em va sorprendre va ser el seu habitatge, una unifamiliar que destacava per sobre la resta. En un bar del municipi, en el que vaig aprofitar per dinar, vaig fer la resta. Em va costar poc, esperar que ell sortís per televisió, per comprovar que els seus veïns no li tenien un gran afecte. Pel que ràpidament em vaig fer el simpàtic. Tot eren bones fonts d'informació.

Durant gairebé dos anys ha investigat el seu ritme de vida, gràcies, en part, al que m'explicaven els seus propis companys de partit que havien estat al seu àtic del madrileny barri de Chamberí. Com tot pobre home que triomfa ràpidament, en aquest cas concret, trepitjant a persones molt més vàlides que ell, Santos Cerdán també és dels que feia apologia de tot el que tenia. Dels que presumia de les reformes que havia fet als seus dos domicilis, del cotxe d'alta gamma que s'havia comprat o dels estudis de medicina de la filla en una universitat catòlica privada. Una ostentació que va despertar les sospites dins el partit.

La caiguda de Santos Cerdán, que va negar fins al darrer moment ser ell el que se sentia en les gravacions amb Koldo i Ábalos repartint-se comissions il·legals, és un motiu de celebració. Un triomf de la decència i del bon periodisme. I la demostració de què malauradament, avui en dia, a la política hi recalen personatges nefastos que pensen més en el seu benestar personal i la fama que en canviar la societat. I gran part de la culpa d'això, a més de la que té el líder del PSOE que el va escollir i reafirmar, quan ja hi havia sospites sobre el comportament de Cerdán, és d'una societat que es conforma amb el fet de votar cada quatre anys. Queixant-se molt però no fent res per canviar-ho.

En aquesta falta de vigilància també hi contribuïm els mitjans de comunicació. Dic això perquè fa un mes, servidor, va publicar l'existència d'un informe dur contra Santos Cerdán -malgrat que Pedro Sánchez digués que li havia vingut tot de nou el passat dijous-, que va ser negat per alguns periodistes molt ben tractats pel PSOE i el govern espanyol. Periodistes que cobren més de 300€ per tertúlia a la televisió pública o que reben filtracions de notícies a les quals no tenim accés els altres comunicadors. En una societat amb periodistes servils, fer periodisme de veritat, del que molesta, s'ha convertit en una carrera d'obstacles i un exercici permanent de creure en tu mateix.

Avui dilluns, amb Santos Cerdán renunciant al seu escó al Congrés, amb Pedro Sánchez obligat a demanar perdó cada cop que compareix davant la ciutadania i amb un PSOE condemnat a l'ostracisme durant una colla d'anys, per culpa de les males companyies i decisions de Sánchez, un només pot sentir orgull de tenir i fer el millor treball del món. I de dir, utilitzant paraules de l'exdiputada socialista Zaida Cantera, dissabte passat a La Sexta, i de l'exalcalde barceloní Xavier Trias, que et bombin, Santos! Cadascú té el que es mereix.