Benvinguts a la Koldosfera

Corren temps nous, corren temps vells. La novetat consisteix que Sánchez ja no es podrà mantenir en el poder amb la seva estratègia habitual, que consisteix a mentir de manera torrencial i cremar-ho tot al seu pas.

Tot li ha sortit malament darrerament. Va treure nou diputats a Galícia, cosa que gairebé no dona per a un equip de futbet amb suplents, l'amnistia està encallada, ningú sap on ni per què i la corrupció l'ha esclatat en tots els fronts: partit, govern, parlament.

Fins aquí el que és nou. El que és vell consisteix en la brutícia dels vuitanta de tot l'affaire Ábalos/Koldo, que fa pudor de Roldán, a Juan Guerra, a Chávez i Griñán. El Tito Berni va donar el primer avís i ara l'inefable Koldo ens ha tornat a portar un panorama de senyors en calçotets, puticlubs de carretera, diners sense control, fraus miserables (el punt còmic de la incapacitat permanent del nostre Koldo) i una sensació general de Babilònia Sobre Rodes.

La corrupció de la dreta sempre apareix com a cosa de yuppies engominats i comissionistes internacionals; la del PSOE basa la seva iconografia en un cert estilisme de bacanal de barri, amb cigars barats i senyoretes de la nit una mica marejades.

Que Ábalos aconseguís ascendir el seu xòfer truculent fins al consell de Renfe ja és el menys important; hi ha contractes encarregats pels ministres Marlaska i Torres i per la presidenta Armengol, que ha d'estar suant per les aixelles com un hipopòtam.

Hi ha 2500 milions en contractes de Salvador Illa quan era ministre de Sanitat. Hi ha un nou integrant del grup mixt a qui anar a suplicar a cada votació, un que al seu dia va ser passatger del famós Peugeot de les primàries. El sanxisme s'ensorra.

Yolanda Díaz, aliena a tot aquest aldarull, se n'ha anat als EUA a signar un estrany document que, segons ella, garanteix el “govern democràtic dels algorismes”, cosa que ve a ser com anunciar el govern democràtic de les taules de multiplicar.

A ningú no li importa tot això, en realitat. Com més viatges faci Yolanda signant papers estúpids, gairebé millor, perquè aquí no tindria a qui dirigir els seus somriures insofribles.

Els temps de la Koldosfera seran temps testiculars, de fregament d'entrecuix i diners tacats, de carmí barat. Caldrà veure com el PSOE continua fent bandera del feminisme després del desplegament prostibulari de la tribu d'Ábalos & Co. Des de les pel·lícules de Mariano Ozores no es veia res semblant, encara que, si cal ser precisos, Esteso i Pajares a “Los Bingueros” semblaven monjos cistercencs en comparació amb el furor de tota aquesta patulea progressista.

Ningú ja no perdonarà Sánchez, que ha mentit en absolutament tot i a més ha tingut els seus fent negocis covidians colossals, dignes d'un Calígula borratxo. Podran els demòcrates de Bildu, els escolans de Junqueras, els senyors flegmàtics del PNB i els freaks de Waterloo continuar fent-se la foto al costat dels gallumbos greixosos de Koldo? Els submetes i podemetes aguantaran el que sigui, evidentment, però la resta de la piara potser optarà per buscar nous adoradors.

Estranyament, potser Koldo, amb les seves samarretes Imperi i la seva engonal escaldada, vagi per fi a salvar Espanya. On és Berlanga quan més ho necessitem.