La batalla de Ripoll: la ultraesquerra i els seus ridículs

Aquest diumenge va tenir lloc a Ripoll l'enèsim episodi de la més divertida lluita de la política actual: l'Esquerra Vs. la Realitat. Ha arribat un punt en què simplement enumerar els fets és considerat feixista.

Dir que un senyor amb barba i un aparell testicular digne de King Kong és un home i no pas una dona, és feixista. Dir que hi ha un nexe entre immigració il·legal i delinqüència (atès que els catedràtics de Física Quàntica no solen arribar en pasteres, armats amb matxets), és feixista.

Dir que Hamàs és un grup terrorista i que el “feminisme islàmic” consisteix en fuetades i lapidacions, és feixista. I així tot.

En aquest cas, la ultraesquerra es va plantejar una de les seves habituals batalles imaginàries, liderada per Ruben Wagensberg, personatge de rivets heroics, al capdavant d'unes tristes dotzenes de partisans de barra de cafè. Van anar a Ripoll, van cridar les consignes canines i, per demostrar el seu tarannà democràtic, van vandalitzar la seu del partit que hi va guanyar les eleccions.

Jo recomanaria a Wagensberg i a la seva famèlica legió que es deixessin de marrades i ataquessin directament els ciutadans de Ripoll, que són els únics responsables de l'“auge de la ultradreta”. Perquè a Aliança Catalana, que se sàpiga, no li van votar els ocellets del camp ni els crancs de riu, sinó la bona gent de Ripoll que no vol veure la seva vila convertida en un abocador islamista.

Potser podrien organitzar una “policia de la moral”, com a Teheran, que obligués les dones a anar cobertes amb un burca ia no parlar pel carrer. En cas que es trobés algú que té un pis de lloguer, se'l podria penjar allà mateix i omplir les seves propietats amb okupes subhumans, cecs de bilis i rancúnia.

El cas és que s'hi van ajuntar no més de 300 persones, la majoria vingudes de fora de Ripoll. Cal dir que el govern municipal va perdre una oportunitat per ruixar-los amb sabó i desodorant i veure'ls convulsionar com la nena de “L'exorcista”. O per inserir-los cerimonialment, en nom de la diversitat sexual, les banderes palestines per via rectal.

En qualsevol cas, esperem que Wagensberg, la fràgil salut del qual ens va tenir preocupats a tots durant el seu heroic exili suís, es trobi bé i pugui continuar cobrant el sou de sis xifres amb la normalitat habitual. Que una cosa és l'antifeixisme i una altra passar misèries innecessàries.