Autodeterminació, una serp d'estiu

Junts, partit programàticament secessionista, que compta amb set escons al Congrés dels Diputats, obtinguts el 23-J (2023) amb (només) 392.634 vots -134.741 menys que a les eleccions generals del 2019-, posa com a condició per recolzar la investidura de Pedro Sánchez que accepti la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació per a la independència de Catalunya.

La tornada a primera pàgina del referèndum d'autodeterminació, més que el que es coneix a la premsa com a “una serp d'estiu” per omplir espai, és “la llegenda de la serp del Llac Ness” de les Terres Altes d'Escòcia, que els estius s'apareixia a suposats observadors, però que en realitat no existia.

La similitud del referèndum amb la serp del llac és que el dret d'autodeterminació no existeix per a Catalunya com no existia “Nessi”.

Encara que la pretensió referendària -que formulen una vegada i una altra perquè viuen del “referèndum pendent”- ha estat rebatuda ad nauseam, obliguen a repetir alguns arguments de refutació, perquè els dirigents secessionistes creuen que el silenci va dotant de versemblança l'aplicabilitat d'aquell dret a Catalunya, que la Constitució espanyola no contempla en absolut.

Cap constitució vigent al món no inclou un dret d'autodeterminació d'una part del territori estatal, excepte les excepcions anecdòtiques d'Etiòpia (en guerra civil recurrent) i la Federació de Sant Cristòfol i les Neus (dues illes del Carib que totalitzen 179 km² i 35.000 habitants).

Cap legislació nacional no defineix el dret d'autodeterminació, una figura del dret internacional general, construïda laboriosament en el marc de les Nacions Unides per donar cobertura a les aspiracions dels pobles de les colònies en el llarg procés de descolonització.

Catalunya no és una colònia d'Espanya ni la seva població un poble subjugat, úniques situacions que permetrien invocar aquest dret; al contrari, resulta una burla al patiment dels pobles de les antigues colònies i als 17 territoris encara pendents de descolonització segons les Nacions Unides, que ho pretengui la rica i lliure Catalunya, encara que la seva riquesa estigui mal distribuïda i la seva llibertat emmarcada per la Constitució, la qual cosa és la norma en les democràcies constitucionalitzades.

Catalunya és una de les regions políticament autònomes d'Europa amb més competències, si no la que més. El 2023 la Generalitat té més de 46.000 milions de pressupost sumant els seus organismes i empreses públiques, més de 200.000 funcionaris propis i un altre personal, fins a 22.000 agents de policia integral, 34 competències exclusives que inclouen les matèries més sensibles, a més de les competències compartides amb l'Estat i les competències d'execució de la legislació estatal, sense oblidar que participa en les institucions centrals de l'Estat sense cap més limitació que la que s'autoimposa.

Hi ha Estats que no disposen de tants recursos, mitjans i influència com Catalunya

Davant la impossible aplicació del dret internacional d'autodeterminació, que cap Estat, Tribunal, Comitè o Organització Internacional ha reconegut a Catalunya, al·leguen la sobirania d'un suposat poble de Catalunya per exercir un suposat dret a decidir.

Aquestes al·legacions han estat rebatudes prolixament i contundentment tant pel Tribunal Constitucional a la Sentència de 24.04.2014, que anul·la la resolució del Parlament de 2013 per la qual s'aprovava “la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya”, com per la Sentència del Tribunal Suprem de 14.10.2019 dictada en el judici de dirigents del procés.

És igual, arguments i sentències no fan efecte en l'ànim de Carles Puigdemont i els altres, ja que rebutgen en bloc l'estat de dret, la Constitució, la competència del Tribunal Constitucional i de la jurisdicció ordinària -llevat de quan sentencien a favor seu-, la doctrina i la pràctica internacionals sobre el dret d'autodeterminació, restringit en la seva concepció i aplicació a pobles colonitzats o subjugats.

Què fer davant d'una contumàcia tan gran, irracionalitat o obnubilació? El que cal, aplicar la llei. I en el cas concret de la investidura de Pedro Sánchez, si la impedeixen, anar a noves eleccions, l'eventual resultat de les quals pot ser que lamentem molts, inclosos ells i sobretot els seus crèduls seguidors.