Els àudios de la senyora Leire

Com la programació de les televisions, en acabar la temporada, el PSOE va renovant les cares dels seus corruptes: la seva nova aposta és Leire Díez, protagonista d'una tanda d'àudios impossibles d'encaixar en una narrativa política de decència mínima. És bo veure que el planter del socialisme va donant nous valors, noves promeses. Un equip no pot dependre exclusivament de fitxatges estrangers.

Els partits polítics espanyols no són plataformes d'exercici de drets dels ciutadans (pel que fa a representació o gestió) sinó monstres tumorals que tot ho transformen en abocadors d'escombraries morals. Un sistema representatiu opac i rígid, una legislació electoral ridícula i l'absoluta absència de divisió de poders han format la tempesta perfecta. Sumem a tot això un ecosistema mediàtic lliurat a la propaganda i al cretinisme i tenim un país de camí cap a la ruïna.

Des del PSOE han reaccionat els àudios de la senyora Leire amb un argumentari infantiloide, basat a voler retratar la presumpta conspiradora com un Pequeño Nicolás 2.0, un element descontrolat que s'aprofitava de les esquerdes i penombres del poder per aconseguir els seus estrafolaris objectius. El problema és que, si les coses fossin així, encara seria més greu, ja que demostraria que l'organització no té mecanismes de defensa davant del continu onatge de les astúcies dels aprofitats. En realitat, ningú no es creu el conte.

La famosa frase “de qui depèn la Fiscalia” perseguirà Pedro Sánchez allà on s'amagui. La seva idea del poder és una barreja, a parts iguals, de maldat i estupidesa. Té imputada a mitja família, al Fiscal General, al seu antic Secretari d'Organització (l'actual també va camí dels jutjats), té TVE convertida en un niu d'escurçons progres, té el país devorat per la inflació, la immigració i la inseguretat, té a l'esquerra reduïda una massa amorfa de senyores histèriques que creuen estar lluitant contra Franco, té la joventut bolcada cap a l'“extrema dreta” (a tota reunió o festival, el crit “Pedro Sánchez HDP” és ja innegociable). El seu crèdit, en una paraula, està esgotat: ja ens creiem qualsevol cosa, perquè ens resulta inversemblant que en algun moment, en algun tema, el PSOE es mourà per una altra cosa que no sigui posar el país al servei de la megalomania d'un pobre diable.

Aquests dies han estat els àudios de la conspiració contra l'UCO i els alts comandaments de la guàrdia civil, però demà pot ser la Federació de Ciclisme o l'Orfeón Donostiarra. Tot allò que toca el sanxisme queda convertit en un pou negre d'imbecil·litat i indecència. Els socialistes s'equivocaran si pensen que seran desallotjats del poder per simples procediments d'alternança electoral. La gent vol veure Sánchez a la presó, el poble vol un escarment exemplar. Té por pel seu futur i la dels seus, i fa bé.