Artur Mas vol tornar a la casella de sortida del Procés

Sort que només falta una setmana perquè es constitueixi el Parlament i s'acabi aquest senseviure -llegeixi's la ironia- de la política catalana. Un dia escoltem a la CUP demanar una "Taula del Parlament antirepressiva", l'endemà Marta Rovira descarta 'per ara' fer president Salvador Illa, mentre Artur Mas vol un altre Junts pel Sí.

No està gens malament en una setmana marcada per l'amnistia i per una submissió venuda com una victòria. El processisme és expert a celebrar derrotes, però aquesta té broma: no hi ha ni rastre de l'u d'octubre i s'utilitza un perdó com si fos un pas endavant sobiranista.

El problema ara mateix de Junts i ERC és que no tenen ni idea de què fer. Estan atrapats després de l'amnistia, no sumen per continuar governant i tenen por de prendre qualsevol solució. Els de Junqueras saben que perdran facin el que facin, mentre que els juntaires no volen prescindir de Puigdemont perquè el cop serà dur, encara que amb ell saben que no avançaran com a partit.

No hi ha una solució a curt termini bona per al processisme. I és normal, després d'anys d'esforçar-se per fer les coses malament i barallar-se dia rere dia. Encara han tingut sort de la feblesa de Pedro Sánchez, que els has regalat primer els indults i després l'amnistia per mantenir la Moncloa.

El problema és que aquesta aritmètica favorable no és eterna. Salvador Illa vol ser president –i més faltaria després dels resultats– i ni es planteja deixar via lliure Puigdemont. Hi ha, doncs, només dos escenaris possibles: o mana el PSC o hi ha repetició electoral. Tornar a eleccions és la pitjor pantalla per a ERC i no sembla que pugui servir gaire Puigdemont.

És aquí on apareix Artur Mas, el responsable primer de l'inici del Procés i incomprensible guru encara a Junts per Catalunya. Mas es treia del barret de copa fa pocs dies una idea que potser els soni: que Junts i Esquerra vagin junts en cas de repetició electoral per superar així el PSC i continuar manant.

És a dir, tornar al 2015, unir dos partits que no s'empassen per tal de mantenir el poder i “qui dia passa, any empeny, tu”. Per a Mas, un Govern del PSC en solitari és una heretgia, "el primer Govern des del 1980 sense cap partit d'estricta obediència catalana".

Servidor no té ni idea del que han de fer Esquerra i Junts. En canvi, tinc molt clar què no haurien de repetir: tornar al passat, fórmules que ens van portar a un fracàs col·lectiu ia una paràlisi que seguim pagant car. El processisme ha perdut clarament les eleccions, que ho assumeixin i deixin de voler alterar la realitat perquè res canviï.