Antisionisme? No, és antisemitisme

Ho explicarem a poc a poc, perquè fins i tot Yolanda Díaz ho pugui entendre. El sionisme és defensar que és legítima l'existència de l'estat d'Israel, segons l'establert per l'ONU el 1947. En aquest sentit, són sionistes, entre els partits espanyols, el PP, el PSOE, VOX, PNB i Junts, és a dir, 304 escons de 350, és a dir el 86% dels representants electes a les últimes generals.

L'“antisionisme” és la doctrina oposada: l'estat d'Israel és un artefacte colonial il·legítim i la terra hauria de ser dels palestins “des del riu fins al mar”, de manera que els nou milions de ciutadans d'Israel (el 21% d'origen àrab) hauria de ser desposseït i expulsats, convertint-los de facto en pàries i provocant l'èxode més gran d'apàtrides de la història. La terra així recuperada podria llavors ser posada en mans dels proxys de l'Iran, tals com Hamàs i Hizbullah, perquè pogués establir-se una societat monocultural, teocràtica, de xaria, burques, fuetades i lapidacions.

Els antisionistes mai no acaben d'explicar quin tipus de resposta hauria de donar un estat després d'un atac com el del 7 d'octubre del 2023, en què tropes estrangeres van violar les fronteres i van anar casa per casa cometent atrocitats d'una maldat infrahumana. Potser haurien volgut veure les IDF amb corones de flors, formant rotllanes i cantant Imagini a la llum de les espelmes?

La mateixa legítima defensa que l'esquerra defensa per a Ucraïna, la nega per a Israel; l'existència de dos bàndols en combat (que s'assumeix amb normalitat a Ucraïna) és negada per a la guerra de Gaza, que es presenta com una capritxosa massacre de població civil indefensa; la mateixa ajuda militar que es defensa per a Ucraïna es nega per a aquells que estan combatent el fonamentalisme islàmic més assassí i atroç a les portes mateixes de les seves fronteres.

Infectat l'aire d'aquest antisionisme esquerrà, comencen a cremar sinagogues a Europa, es llancen campanyes de boicot a productes israelians i es dispara la islamització dels barris. Qualsevol persona mínimament decent, prendria partit sempre pels adversaris de Hamàs: una vegada vista la naturalesa demoníaca de les seves intencions, el més sensat és donar suport a qui sigui que combati aquestes ferides. Però resulta que el que és progressista és estar amb els aiatol·làs.

Arribats a aquest punt, només queda una explicació de fons, el clàssic antisemitisme europeu, que percep tot el que és jueu com a cosa aliena i parasitària, darrerament envoltat de tota mena de teories sobre el domini jueu del món. Si no és així, que vagin les senyores Ione i Irene a una sinagoga i expliquin el seu amor a la tradició jueva. Potser el dia de Yom Kippur, a unes setmanes vista, podria ser una bona data.