Pedro Sánchez amb el logotip del Nacional, La Vanguardia i eldiario.es

OPINIÓ

Antich i Godó, enemics íntims, al rescat de Frankenstein amb Escolar de comparsa

Una "investigació" de tres mitjans que no tenen res en comú desvia l'atenció política després del que es va viure fa una setmana al Congrés i certifica que Pedro Sánchez va amb tot

Aquest dilluns al matí ens aixecàvem amb la publicació d'una “investigació” conjunta de La Vanguardia, El Nacional i Eldiario.es sobre l'anomenada Operació Catalunya. Segons publicaven tots tres mitjans, el Govern de Rajoy hauria actuat al marge de la llei per investigar i obrat contra els partits processistes. Tant El Nacional, com La Vanguardia i Eldiario.es sustenten les seves informacions amb diversos documents oficials a què han tingut, curiosament, accés alhora.

L'Operació Catalunya assenyala directament el ministre Fernández Díaz i assegura que Mariano Rajoy estava al cas de les informacions. No és res de nou, però aquesta vegada hi ha una cosa diferent: la publicació de notes de la policia, de documents oficials i la promesa que hi haurà més contingut. Pedro Sánchez ha estat el primer a valorar les informacions i les ha catalogat com “un dels fets més lamentables i vergonyants de la democràcia espanyola”.

Mariano Rajoy, amb Jorge Fernández Díaz en una foto d'arxiu quan tots dos formaven part del Consell de Ministres

És evident que, si es confirmés, estaríem davant d'un nou abús de poder legal de l'Estat, que es va saltar la llei per frenar el processisme. Encara que molts puguin pensar que es tractava de legítima defensa, a l'Estat se li ha d'exigir el deure de complir la llei, igual que a tots els partits polítics. Si es confirma el que diu la “investigació”, que es presentin els papers davant la justícia i que aquesta actuï. Ara bé, assumida aquesta tesi, no deixa de sorprendre aquesta “investigació” conjunta de tres mitjans.

Primer de tot perquè a Catalunya és públic i notori que La Vanguardia se la té jurada al director d'El Nacional i viceversa. Antich va sortir de males maneres del Grup Godó i va crear el seu diari a partir dels contactes fets a La Vanguardia. Que ara tots dos mitjans iniciïn una investigació conjunta no pot deixar de sorprendre. Sumar Eldiario.es a l'equació només pot certificar que és una operació més política que periodística.

A ningú no se li escapa la proximitat d'Ignacio Escolar i Eldiario.es amb el Gobierno de coalició del PSOE i Sumar. El gir progressista de La Vanguardia també és una evidència. El diari de Godó és ara més proper a Yolanda Díaz que a l'empresariat, en un viratge difícil de comprendre i que només respon, és de suposar, a interessos econòmics. La Vanguardia ja no és un diari que exerceix la influència a Catalunya, però tampoc s'ha convertit en un contrapoder a El Mundo o ABC. El tercer en discòrdia, El Nacional, és des del primer dia el braç informatiu de Carles Puigdemont i, llegiu-ho com una floreta, tampoc se n'amaga.

Muntatge Pedro Sanchez amb Arnaldo Otegui, Irene Montero, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras

Els tres mitjans formen part de l'aparell mediàtic del Frankenstein 2.0 i ho fan des de realitats diferents. Un digital processista, un digital d'esquerres de Madrid i un diari de paper que un dia va ser d'ordre i ara ha assumit el bonisme i organitza actes amb Zapatero per als seus subscriptors. La sensació és que Pedro Sánchez ha sabut escollir bé qui filtrar la informació i enviar la documentació.

Pedro Sánchez, amb tot ja per totes

El president del Gobierno és un supervivent, és una evidència. I ho és perquè ha deixat la ideologia de banda per prioritzar el poder. Per això pot pactar amb Sumar, Junts o el PNB ara i al seu dia arribar a acords amb Ciutadans. Votar el 155 i ara amnistiar Puigdemont. I per sobreviure ha decidit anar a totes i utilitzar totes les seves armes per atacar els seus enemics i legitimar el seu Frankenstein.

Foto de família, del president del Govern de la XV legislatura, Pedro Sánchez (c), juntament amb les vicepresidentes i ministres de l'Executiu, en arribar a la reunió del Consell de Ministres, al Palau de la Moncloa, el 22 de novembre del 2023, a Madrid

D'aquí que la campanya mediàtica contra el rei Felip o la “investigació” publicada aquest dilluns. Darrere hi ha una estratègia evident del Gobierno de PSOE i Sumar per fer pinya: l'ells (l'inoperant i patós PP de Mariano Rajoy i el fantasma de Vox) i el nosaltres. Els bons contra els dolents. I a partir d'aquesta premissa va amb tot, conscient del desgast que ja pateix malgrat començar la legislatura.

No és cap novetat que la majoria de mitjans sobreviuen gràcies als diners públics. La publicitat institucional ha esdevingut la principal arma dels governs per controlar l'opinió pública. Aquest 2023 sortia a la llum que el Gobierno de Sánchez havia autoritzat 440 milions d'euros per a publicitat. Poden imaginar a quins mitjans.

➡️ Opinió

Més notícies: